–Esperiència manifesta mostra a les persones qui tenen bona discreció que deuen usar més del seny que de la voluntat. E com les persones són de major altesa e dignitat, tant deuen ésser més virtuoses e de més perfecció. Emperò, encara que hun home sia de més alt enginy e més pràtich que altre, axí com és Tirant en les armes, no resta que tots los hòmens naturalment tinguen enclinació en malparlar de les dones e pijor obrar. E havent nosaltres tal conexença, devem usar de nostres remeys e no voler seguir les coses voluntàries, car negú no pot ésser senyor ni conservar-se en la posehida senyoria si no té saviesa, car fent lo contrari és dit foll. Quants cavallers sab bé vostra altesa que desigen e han desijat lo que Tirant volria, qui són savis e ab molta discreció E aquest Tirant és home cruel e gran homeyer, qui tot sol té ulls. Bé sé que no veu més que los altres, mas en follia té major atreviment. Ni té més saviesa que los altres, mas té menys vergonya e més atreviment. E si vostra altesa sabia lo que diu de vós, jamés li deuríeu voler bé.
–Digau-m’o prest —dix la princessa— e no·m façau tant penar.
–Ell me ha dit en gran secret —dix la Viuda Reposada— e m’à fet posar les mans sobre los Evangelis de açò yo no diria res a negú. E per quant sou ma senyora natural, qui seria venir contra la fidelitat, quinsevulla sagrament que yo haja fet no val res, per ço com és contra caritat. Primerament me ha dit com Stefania e Plaerdemavida són ab ell de acort com per força o per grat ell passarà a vostra magestat. E si fer no u volreu per grat e a tot son voler, que us passarà la spasa per lo coll donant-vos cruel mort. E aprés farà per semblant a vostre pare e, robant tot lo tresor, se posarà en les galeres sues e iran-se’n en la lur terra. E ab lo tresor que se’n portaran, robes e joyes, trobaran allà de més belles donzelles que vostra altesa no és; car diu que vós no semblau sinó moça d’ostal, que sou donzella ab molt poca vergonya e que en la mà lo portau dient qui·l vol. ¡Mirau, senyora, per vostra virtut, lo traÿdor celerat quines coses pensa de vostra altesa!
»E diu encara més, lo reprovat ab poca fe, que no era vengut ell en aquesta terra per fer armes, e que tantes vegades és stat nafrat e que per mala sort ha conegut a vós e a vostre pare. ¿Què us par, senyora, de tal parlar de cavaller, com pensa ell en la honor de la excelència vostra ni de l’emperador, qui tants béns e tantes de honors li haveu fetes? Allà foch qui·l crem, ¿qui semblants coses diu? ¿Sabeu encara què diu més? Que no ama ni vol bé a dona del món sinó per sos béns, més que per la sua persona. De aquestes coses diu moltes e de altres moltes maldats.
»E só en recort que·m dix que si jamés altra nit s’i veu tal com aquella de Malvehí, posat cars ell vos fes mil sagraments, no tendrà negú: per força o per grat ell passarà a vós. Aprés vos farà tres figues e les vos posarà en la barba. Aprés vos dirà: Na mala dona, ni grat ni gràcies, ara que n’he hagut lo que desijava. ¡Ay, senyora! La mia ànima plora gotes de sanch com hi pens en tantes maldats com ha dit de vostra altesa E per ço senyora, vos vull dar hun consell, si bé no·l me demanau. Aprés de la honor de vostre pare e mare, no és negú qui tant se dega dolre de vós com fas yo. Per ço com tant de temps vos he tengut en los meus braços e mamat haveu de la mia let, tinch desig de sercar-vos honors e delits, e vostra altesa s’és de mi amagada per fer festa en aquest reprovat de Tirant, donant més fe en Stefania e Plaerdemavida que no a mi, y elles porten-vos traÿda e venuda. ¡Ay, trista de vós! Y com vos ha difamada e farà més d’ací avant Stefania bé fa: volria trobar companyia en sa gran culpa. Deixau-vos de semblants amistats, puix sou informada de la veritat, car yo no us diria sinó tant com és l’Avangeli.
»Aquestes coses que a la majestat vostra he dites, és necessari vós me jureu de jamés dir-ne res a persona del món, car he dubte que, si lo traÿdor de Tirant ho sabia, no·m fes matar e aprés iria-se’n. Vós, senyora, disimulau la cosa e, a poch a poch, apartau-lo de vostra amistat, per ço que faça la guerra per vostre pare. Car si promptament vostra altesa lo lança de si, pensarà que yo u he dit. E aquestes altres són dignes de disciplina, però no tot en hun dia. E guart-se la excel·lència vostra de fiar d’elles: aqueixes vos traÿran. ¿No veu vós Stefania com té lo ventre gros? E yo stich admirada lo emperador com no lo y conex. E tal mateix se farà Plaerdemavida.
La princessa stava molt adolorida, car nova dolor li tenia ocupat lo sentiment. E decorrent dels seus hulls vives làgrimes acompanyades de molta ira, féu principi a semblant lamentació.