«O, spasa de virtut, la més noble que en lo món sia La virtut tua a Déu y al món és manifesta. A la tua excel·lència significam, per mijà de bona conexença, com temor de restar en lo camp ab tal vergonya, si atényer porem gràcia de tu, venir a veure los teus súbdits e servidors, com altri aprés Déu no reclamam sinó la tua senyoria, com d’ací avant crehem e pensam que la carrera de tota desesperació nos és ja uberta, en la qual tota sperança de nostra defensió penja en tu, senyor, lo millor de tots los cavallers. Creu que seria fort e difícil cosa nosaltres ésser ja vencedors. E si anam a la batalla és treball perdut, car no és ja la intenció nostra ne propòsit d’ací avant entrar en les mortals batalles sens tu, car stimam més perdre la fama que les persones nostres. La amor és gran que nosaltres portam a la tua senyoria; e axí com tu faràs lo que tots te suplicam, axí alguna que tu ames haja pietat de tu, que no·t puga dir de no de tot lo que desiges.»