Com Tirant agué feta legir la letra e véu lo contengut en aquella, dix al rey:
–Senyor, cascuna cosa ve en son temps. Bé veu la magestat vostra com aquest cavaller me incrimina de cars de traçió. Yo me’n defendré fins a la mort e tindré la mia mort per ben spletada si jamés yo consentí ni ginyí mal negú per als quatre cavallers.
–Bé som certs —dix lo rey-que vostra honor és salva. Emperò, puix lo cars s’és seguit, anem a la sglésia del senyor Sanct Jordi e hoyrem aquí la missa e farem-los la honor que ells són mereixedors, puix sabem que són reys coronats.
Los jutges del camp digueren que era molta rahó, que axí·s devia fer. Lo rey e la reyna ab tots los stats hi anaren. Dix Tirant:
–Senyor, yo requir a la magestat vostra e als jutges del camp me cumplau de justícia, puix los reys són stats morts per mi líçitament e ab tota veritat, sens engan, frau ni decepció. Puix la magestat vostra los vol traure de aquella sepultura hon estan e posar en altra, a mi par, segons les ordinacions per la altesa vostra e per los jutges de camp és stat ordenat, yo dech anar armat aprés d’ells fins sien dins l’altra sepultura. E açò, senyor, requir per salvar mon dret, per ço com de justícia fer-se deu.
Lo rey tingué son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers, e tots concordaren, segons les ordinacions que eren stades fetes, Tirant demanava gran rahó.
Dix-li lo prínçep de Gales:
–E bé voleu ésser fart de honor, Tirant lo Blanch. ¿E no us contentau de haver-los morts que encara voleu aver més d’ells?
–Senyor —dix Tirant—, lo perill de les armes és tan gran e tanta sanch és exida de la mia persona, que a cascuna part que·m gire tota·m dol. E si ells aguessen agut de mi lo que yo he agut d’ells, ells agueren fet altrament de mi lo que yo no he fet d’ells. E per ço aquesta honor no la leixaria per res que no la rebés segons és ordenat per stil e pràtica d’armes.
E Tirant prestament se anà armar e ab tot son stat de donzelles e cavallers entrà per la sglésia de Sanct Jordi ab molts ministrés, trompetes e tamborinos, reys d’armes, arauts e porsavants. E ell, tot armat en blanch, ab la spasa nua en la mà.
Lo rey e la reyna, ab tots los stats, qui ja eren en la sglésia, acostaren-se tots a la tomba o vas hon los quatre cavallers staven, cascú en sa caixa, molt closes e enpeguntades. E de tots los altres ho havien fet axí perquè, si los parents los volguessen portar en llur terra, que u poguessen fer. Tirant, ab la spasa, donà grans colps sobre la tomba e dix:
–Ixquen los reys qui açí jahuen adormits.
Prestament los ministres de la justícia obriren la tomba e tragueren les dues caixes dels reys e, per manament del rey, les posaren enmig de la sglésia hon avia fetes aparellar II grans e altes tombes ab molt richs draps de brocat per terra, e les tombes cubertes. E aquí foren posats los dos reys e fon-los feta la major honor que fer pogueren, ab totes aquelles cerimònies que a reys són acostumades de fer.
Aprés, lo rey los féu fer una molt bella tomba de lignum àloe obrada molt artificialment, e sobre la tomba un bell tabernacle. E féu-hi pintar les armes dels dos reys e sobre aquestes armes staven pintades les armes de Tirant. E entorn del tabernacle havia letres d’or que deÿen:
Açí jahen lo rey de Apol·lònia e lo rey de Frisa, germans, qui eren reys coronats, qui moriren com a valentíssims cavallers, màrtirs d’armes, per mans de aquell virtuós cavaller Tirant lo Blanch.
E com la tomba fon feta, lo rey los hi féu posar dins. Com les obsèquies dels reys foren acabades, lo rey e la reyna se’n tornaren. E Tirant, enmig de tots los stats e ab molta de honor, fon acompanyat al seu aleujament. E tan prest com se fon desarmat, se pres a fer resposta a la letra que lo rey d’armes li havia portada, lo principi de la qual fon en stil de semblants paraules.