Nosaltres quatre, germans d’armes, stant en la gran ciutat de Roma, sabem nova com lo molt alt e molt poderós senyor rey de Anglaterra tenia camp segur a tots aquells qui venien en sa pròspera cort, e sens engan e mal enginy. E com nosaltres IIII, germans d’armes, siam desijosos de fer armes a tota ultrança, per què supplicam a la altesa vostra nos done licència de fer aquella que a nosaltres sia ben vist.
E lo rey féu fer resposta, en altre scrit: que era molt content e·ls atorguava lo loch, la jornada e hora que a ells fos plasent, aprés que alguns dies aguessen reposat, e preguava’ls molt volguessen venir al seu aleugament e seria’ls feta la honor que ells eren mereixedors. E de ses mans lo rey la mès en la boca del leó e aquell tornà a son senyor.
Com los cavallers agueren vista la resposta del rey e la offerta que·ls feÿa, tornaren-se altra volta a levar los capells del cap e, ab una poca de reverència, humiliaren-se a ell. E lo rey, ab gest graciós, los reté les saluts.
Lo terçer cavaler féu axí com los altres havien fet, e portà un scrit del tenor següent.