–Gran offença seria per a mi —dix Tirant— que yo donàs lo que me és stat donat liberalment e desliguat ab les mies mans, e la promesa, fe e jurament que yo he fet. Bé seria tengut per lo més vil e abatut cavaller que jamés en lo món fos nat e per a nàixer, e baçinet ple de foch me deurien posar sobre lo cap si yo tal cosa feÿa. Emperò, cavaller, vós mostrau segons vostre mal parlar massa gran supèrbia, e serà mester que yo la us faça abaixar.
Lo cavaller féu demostració de voler-li levar lo fermaill, emperò Tirant fon avisat, que mès mans a una copagorja que portava; e tots los altres arancaren e allí fon entre ells una bregua civil, emperò ans que fossen departits hi moriren XII entre cavallers e gentilshòmens.
La reyna, que stava més prop d’ells, sentí la remor e los grans crits que les gents daven; posà’s enmig de la gent e departí’ls los uns dels altres. E yo us ne puch bé comtar noves, que fuy nafrat de IIII colps en la mia persona, e molts altres per fer-me companyia. Com lo rey fon atés, tot fon ja pacificat. E no passaren III dies que lo francés cavaller tramés a dir a Tirant per una letra, que li tramés per un petit patge, que era del tenor següent.