–Si les mies paraules no deuen enujar a vostra senyoria, pare reverent, vos hauria a molta gràtia la reverència vostra me volgués dir, en lo principi que cavalleria fon començada en lo món, si y ha aguts cavallers tan virtuosos e singulars com són estats aprés.
–Mon fill —dix l’ermità—, segons recita la Sacra Scriptura, de molts singulars e virtuosos cavallers són stats en lo món, car legim en les històries dels Sancts Pares la gran virtut del noble Josué, e de Judes Machabeu, e dels Reys, e de aquells singulars cavallers grechs e troyans, e de aquells invensibles cavallers Scipió e Aníbal e Pompeu, Ochtovià e March Antoni, e de molts altres cavallers que seria prolixitat gran de recitar-los.
–E de l’adveniment de Jesucrist ençà —dix Tirant— ¿à n’i aguts de tan bons?
–Sí —dix l’ermità—, car lo primer fon Joseph Abarimatia, qui levà de la creu a Jesucrist e·l posà en lo moniment, e molts altres qui devallaren del seu linatge, qui foren valentíssims cavallers, los quals foren Lansalot del Lach, Galvany, Bors e Perseval, e sobre tots Galeàs, qui per virtut de cavalleria e per sa virginitat fon merexedor de conquistar lo Sanct Greal.
–E ara en nostre temps —dix Tirant—, ¿a qui porem dar la honor en aquest regne?
Respòs l’ermità:
–Certament ell és digne de gran honor lo bon cavaller Muntanya Negra, qui à fet molt bones cavalleries dignes de recitar. E lo Duch d’Atretera, jove dispost e de singular força, stimà més ésser presoner en poder de infels que fugir vergonyosament, per ço que los cavallers reptar no·l poguessen. E micer Juhan Stuart, molt valerós en son orde, e molts d’altres que no cur de recitar.
Encara no fon content Tirant que no tornàs a replicar les següents paraules.