Com los embaxadors del soldà foren davant lo pont de pedra hon Tirant tenia lo camp, Tirant los féu exir hun capità a rebre, ab cinch-cents hòmens d’armes, tots ab arnesos molt luents e ab cavalls sicilians molt grans, tots encubertats, los quals los reberen ab grandíssima honor e·ls acompanyaren fins que foren a la tenda de Tirant; lo qual havia feta parar una tenda tota de brocat carmesí, la més rica e singular que jamés en tot lo món fos stada feta en aquell temps, la qual era stada feta en la ciutat de París.
Com los embaxadors foren descavalcats, entraren dins la tenda e trobaren aquí lo rey de Sicília, lo rey de Feç e Tirant, e molts altres barons, nobles e cavallers. E per Tirant e per los altres foren rebuts molt graciosament e·ls feren grandíssima honor, per ço com eren grans senyors. E Tirant no volgué que tan prest splicassen la embaxada, mas féu-los aposentar molt bé en belles tendes que·ls havia fetes aparellar e féu-los servir de moltes viandes e molta volateria en gran abundància, e vins de diverses natures.
Com los embaxadors hagueren vists los cinch-cents hòmens d’armes ab los cavalls tan grans e los hòmens d’armes ab los pennachos a modo de Itàlia, foren posats en gran admiració. E d’altra part, veren quatre mília cavalls altres, tots encubertats, qui contínuament vogien lo camp axí armats com si haguessen entrar en batalla. E d’altra part, veren la molta cavalleria que en lo camp de Tirant era: digueren entre ells que tot lo poder de la morisma del món no serien bastants a resistir a la gent crestiana per lo grandíssim orde e bella cavalleria que tenien. E tingueren crehença en va ésser venguts, que jamés Tirant los atorgaria pau ni treva ne partit negú que de la mort fossen stalvis. E tals paraules entre ells rahonaven: que, atés lo loch que lo virtuós capità Tirant lo camp seu tenia, era impossible negun cors mortal pogués exir sens mort o ésser pres. E més, consideraven com per ells no podia ésser feta violència neguna en lo camp de Tirant ne dar-los batalla sens lur voluntat, ans los crestians tenien facultat de fer-los perir de crudelíssima fam.
Passaren los animosos embaxadors tot aquell dia e la nit següent ab dolorosos pensaments; e lo dia aprés, lo virtuós Tirant ajustar féu en la sua triümphal tenda los il·lustríssims reys e la noble cavalleria del camp per a hoir missa. Aprés la missa per ells devotament hoïda, lo virtuós Tirant tramés per los embaxadors volguessen venir per splicar lur embaxada. De tal nova los animosos embaxadors molt contents e ab gran gravitat de gran senyoria, passaren a la tenda del virtuós capità, que·ls rebé ab aquella honor que ell conegué que merexedors eren. E fent-los seure Tirant davant ell, manà que splicassen lur embaxada.
Convidant-se los embaxadors qual primer parlaria, levà’s lo fill del Gran Caramanay, per ésser lo major senyor de tots, e, feta reverència al virtuós capità, splicà la sua embaxada en stil de semblants paraules.