–No és de menor stima y honor la persecució de semblants magnànimes empreses, mas de menys treball, com sien certs vostres alts e nobles coratges de la causa sanctíssima per la qual ajustats som en aquest ornat port de tanta cavalleria. La tarda a nostra honor és enemiga. Sus, donchs, cavallers strènuus Despertau la adormida sanch Per dormir e damnificar la enemiga nació que prospera, alçau les armes e ànimos vostres per abaxar e aterrar aquest confús e perdut poble, lo qual, essent molt en respecte de si, no és dubte, a sguart de nostres doblats ànimos, no són cosa alguna. Cuytem, acostumats de encalçar, e fugiran los qui de mortal glay ja tremolen Exalcem la nostra sancta fe e confondrà’s la erètiqua pravitat Matem le mortes ànimes y viuran les nostres en la eterna glòria Viurà la nostra fama, honor e glòria, que a inmortal se acosta Naveguem aquesta pròspera mar fins que la tempestuosa aygua aumente per la infesta sanch de nostres enemichs. E a vosaltres, excel·lents reys, dreçant la major intenció de mes paraules, suplicant afectadament tant com puch ni sé, desestimeu la vida per stimar la honor, e aquella no us sia gens cara havent-la a despendre per exemple a aquells qui, seguint nostres sforçades armes, ensemps la gloriosa mort o victoriosa vida egualment stimaran, d’on, benaventuradament seguint a les obres, la fi serà desijada glòria.