Com Tirant hagué lesta la letra de la princessa, ell fon posat en tan gran agonia que s’esmortí per la molta dolor e compassió que hagué de l’emperador e de la sua princessa e de les lamentacions de aquella, car en aquell instant li fon presentat en lo conspecte seu los grans e amarchs infortunis en què eren posats, e de la captivitat del duch de Macedònia, cosín germà seu, e dels altres parents e amichs seus, per què caygué en terra com a mort.
La gran remor se mogué en lo palau per l’esmortiment de Tirant. Plaerdemavida, que hoí açò, cuytà fortment e trobà’l que l’havien posat en hun lit. E aquesta li lançà ayguaròs sobre la cara e posà-li lo dit en la orella, tocant-li la nafra que y tenia, e Tirant obrí prestament los ulls e per bon spay no pogué parlar, per la molta amor e dolor que tenia ensemps, car en aquell punt los dos contraris feren conjuncció e feren aquell cars, car verdaderament ell amava la princessa de grandíssima amor e no menys los parents e amichs. E com fon tornat en son recort, pres-se a dir semblant sclamació.