Sacra magestat: l’embaxador qui la present porta suplirà a la breu scriptura mia. Sia plasent a la vostra altesa donar fe e crehença a aquell, com de açò sia digne, essent cavaller de molta honor, sperimentat, de no menys virtut e fama.
E lesta la letra, l’emperador féu donar bona posada a l’embaxador e li tramés tot lo que necessari hagué, e manà que fos ben servit. E l’endemà, l’emperador féu ajustar tot son consell e tots los regidors e ciutadans honrats de la ciutat e, en la gran sala del palau, ell los féu tots ajustar. E com tots foren aquí, l’emperador tramés per l’embaxador, lo qual vench molt altament abillat, e ab altra manera de robes de brocat de altra color, forrat d’erminis e ab hun collar d’espatles, d’or, molt ample, ab singulars smalts. Aquest embaxador era home de gran eloqüència, molt savi, e sabia parlar de tots los lenguatges. Com fon davant l’emperador, féu sa reverència e l’emperador manà que sigués davant ell perquè·l pogués millor hoyr. E posat scilenci en lo consell, l’emperador manà a l’embaxador que splicàs sa embaxada. E aquell levà’s e féu sa reverència. E pres-se a dir forma de semblants paraules.