Fonts vuitcentistes

<p>En aquesta part, ens apropem als monuments escultòrics més antics de Barcelona. I són a excepció de Santa Eulàlia que ho serà més tard, les fonts vuitcentistes que van guarnir la ciutat commemorant l’arribada d’aigua potable per abastir la ciutat.</p>

<h2 id="els-monuments-més-antics">Els monuments més antics</h2>
<p>Disposats en quatre subcapítols són els següents:</p>
<ul>
<li><a href="../2014-03-01_eulalia/index.html">Santa Eulàlia (1673/1685/1951)</a></li>
<li><a href="../2014-03-08_hercules/index.html">Hèrcules (1797)</a></li>
<li><a href="../2014-03-15_xato_ceres/index.html">Xato (1816) i Ceres (1826)</a></li>
<li><a href="../2014-03-22_galceran_geni/index.html">Galceran (1851) i  Geni (1856)</a></li>
</ul> 
<h2 id="desaparicions">Desaparicions</h2>
<p>Altres fonts decoraven Barcelona però han desaparegut: la font del Sàtir o font de les Comèdies, va ser contruïda al 1802 i enderrocada el 1817. Al seu lloc s’hi va posar la font de La Barcelona Industriosa, que també fou enderrocada posteriorment. D’ella, però, ens resta una escultura d’una fornícula, la font del Xato.</p>
<p>Actualment, on hi va haver aquestes dues fonts, -a tocar de Colom, a finals de la Rambla-, hi trobem l’escultura dedicada a Serafí Pitarra.</p>
<p>Una altra font que ha desaparegut és la font de Jesús: va ser erigida al 1810 i enderrocada el 1864. Se situava a la confluència dels carrers Passeig de Gràcia i Aragó.</p>