No hagué acabat lo virtuós Tirant lo seu rahonament que, per hun poc spay, lo rey de Sicília no·s giràs devers lo rey de Feç, convidant-lo que primer parlàs. E lo rey de Feç li dix que per res no u faria. Aprés, ne convidà als altres prínceps e barons, e tots li donaren les veus, que primer parlàs. E levant-se lo bonet del cap, lo rey de Sicília dix paraules de semblant stil:
–Spill en lo qual lo saber divinal se representa; stela novament creada per a guiar, no solament a nosaltres, mas a tots los qui de vostra virtut atenyeran clara vista, mostrant-los camí luminós, que, seguint aquell, arribaran a la posada hon tranquil·le pau e justícia reposa; altre Salamó, o ell mateix. E per ço, capità virtuós, no fretura a nosaltres consellar-vos, com lo vostre avisat entendre haja manifestat la fi de tot lo que·s poria veure. Mas, perquè la senyoria vostra més content reste, tinch deliberat dir mon parer, no discrepant del vostre, com tinga per ben fet que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, per major scusació de vostra mercé e nostra. E que, ab lo seu sacre consell, delibere la magestat sua lo que li sia plasent, com aquest fet toque més a la honor sua que de tots los altres, crehent yo sens dubitació alguna que ell eligirà la part per vós mencionada, com aquella sia més útil e més honorosa e de major seguretat, repòs e tranquil·litat a la corona del Grech Imperi. Havent notícia que les coses preposades per la virtut vostra són totes molt rahonables e tan conformes a la militar art que negú per art de cavalleria en aquelles no poria contradir, com de capità virtuós se pertany de guardar de perill la sua gent e fer la guerra a tot útil seu e a dan dels enemichs, segons vós feu. E haveu acostumat de donar premi e honor a tots aquells qui sots la vostra bandera van. No vull més dir, sinó lo que per mi és stat obmés remet a les senyories de aquests altres senyors.