En semblant conclusió fermant lo lur pensament los virtuosos parents de Tirant restaren. E la nit vinent entrà en Contestinoble lo magnànim rey Scariano, vestit de màrregues, ab tots los seus, e per Ypòlit fon ab molt gran amor rebut, e per la reyna, sa muller, qui pres subirana alegria en la sua venguda. E Ypòlit aposentà lo rey Scariano en lo palau de l’emperador, en hun bell apartament que stava molt bé en orde. E aquí prestament lo vingueren a veure lo rey de Sicília, lo rey de Feç e lo duch de Macedònia, ab molts altres cavallers, e feren-se molt gran festa.
E aprés hun poch spay que·s foren festejats, lo rey Scariano pres comiat d’ells, e sol ab la reyna, sa muller, que pres per la mà, e ab Ypòlit, volgué anar a fer reverència a la emperadriu.
Com foren en la cambra, lo rey Scariano féu molt gran honor a la emperadriu, e ella lo abraçà ab agraciat gest e ab cara molt afable, mostrant molta contentació de la sua venguda. Pres-lo per la mà e féu-lo seure al seu costat, e lo rey Scariano féu principi a tals paraules:
–La molta glòria que de vostra gloriosa fama se sona per lo món, senyora de l’Imperi Grech, me ha fet sempre desijar de venir-vos a fer reverència, com me tinga per obligat de servir-vos per lo molt meréxer de la magestat vostra. E per amor de aquell virtuós cavaller, germà meu e senyor, Tirant lo Blanch, qui·m tenia tant cativat ab la sua amor que yo haguera dat per restauració de la sua vida tot quant per Déu e per ell tinch en lo món acomanat y, encara, les dues parts dels dies de ma vida, car per la sua amor era partit de la mia terra per ajudar-li a cobrar tot l’imperi. E la reyna, muller mia, no era venguda per pus sinó per ésser a les bodes del meu germà Tirant e de la virtuosa princessa, la mort dels quals és stada a mi molt greu e enujosa, per la molta virtut que los dos posseÿen. E tendré a molta gràcia que, en smena d’ells, en tota ma vida servir yo us puxa.
Acabant lo rey Scariano, aprés hun poch spay la emperadriu, ab veu baxa, féu principi a paraules de semblant stil:
–Molta glòria és per a mi que hun rey tan magnànim e virtuós me diga paraules de tanta afabilitat, car sols del dir vos ne reste obligada. E regracie-us molt la vostra vista, e molt més los treballs que haveu passats per venir-nos ajudar en dar fi e compliment a la conquesta, la qual, per gràcia de nostre Senyor e per los treballs vostres e del meu benaventurat fill Tirant, és venguda a bona fi. Emperò és stada ben comprada ab la pèrdua de tres persones, les majors e millors que en tot lo món fossen. E de açò yo no me’n puch gens alegrar, per haver perdut lo major bé que tenia ni podia tenir en aquest món, e serà a mi aument de dolor e tristor per a tots los dies de la mia trista vida.
E ab aquestes paraules la emperadriu no pogué més parlar, sinó que abundà en vives làgremes. E lo rey Scariano se pres a plorar per fer-li companyia. Com hun poch agueren plorat, lo rey Scariano aconsolà molt a la emperadriu. Ab paraules molt gracioses parlaren de moltes coses de consolació, que la emperadriu restà molt aconsolada. E prengueren comiat de la emperadriu, perquè gran part de la nit era passada, e anaren a reposar.
E Ypòlit aquella nit anà a dormir ab la emperadriu e recità-li to lo parlament que havia tengut ab sos parents, e com tots havien determenat ab bona concòrdia:
–...que us prengués per muller. Yo, senyora, bé conech que no só digne de tant de bé, ni merexedor de ésser-vos marit ni, encara, servidor. Mas confie de la molta amor e virtut de vostra altesa que m’acceptarà per catiu de vostra magestat. E confiau de mi, senyora e lo meu bé, que us seré tant obedient que·m poreu millor manar y ab major senyoria que fins ací fet no haveu, car no desigí jamés res tant com és que lo meu servir vos fos accepte.
Respòs la emperadriu en semblant forma:
–Mon fill Ypòlit, no ignores la molta amor que yo·t porte, e tindré a molta gràcia que tu·m vulles pendre per muller. Emperò, pots pensar, mon fill e senyor, que, encara que yo sia vella, no trobaràs jamés qui tant te ame. E per mi te serà feta molta honor e seràs molt prosperat, car, per la molta virtut e gentilea que sempre he coneguda en tu, me aconort, per posseir a tu, de totes les altres coses.
Lavors Ypòlit li volgué besar los peus e les mans e la emperadriu no u comportà, sinó que l’abraçà e besà stretament, e passaren aquella delitosa nit molt poch recordants de aquells que jahien en los cadafals sperant que·ls fos feta la honrada sepultura.
De matí, ans que Febo hagués tramesos los seus luminosos raigs sobre la terra, se levà lo solícit cavaller. Ple de novell goig, Ypòlit, que aquella nit havia molt bé festejada la dama, ordenà totes les coses qui eren necessàries per a la imperial sepultura. E lo dia que era stat assignat, tots los barons e cavallers qui eren stats convidats, foren en la ciutat de Contestinoble.
Lo primer dia feren la sepultura de l’emperador, ab la més bella luminària que jamés fos feta a príncep del món, hon foren, per magnificar la festa, molts reys, duchs, comtes e marquesos e molt noble cavalleria, e tot lo poble de la ciutat, fahent molt grans lamentacions de lur bon senyor. E lo clero e preveres, qui feÿen l’ofici divinal, cantaven ab veus tan adolorides que no fóra persona en lo món qui en làgrimes no abundàs. E ab aquella tan gran solemnitat fon feta aquell dia la sepultura de l’emperador. Lo segon dia fon feta per la princessa, per aquell orde mateix. E lo terç dia, per Tirant. E en aquells tres dies ploraren tant e lamentaren que, en tot aquell any, no·n tingueren desig.
E fetes totes les obsèquies, posaren lo cors de l’emperador en una molt rica e bella tomba de jaspis, tota niellada d’or e d’atzur e lavorada de les armes imperials ab molt subtil artifici obrades, la qual l’emperador havia feta fer gran temps havia. E Tirant e la princessa foren posats dins una caxa de fusta, per ço com los tenien de portar en Bretanya.
E dat compliment a tot lo dessús dit, lo rey de Sicília e lo rey de Feç, e lo duch de Macedònia, anaren al rey Scariano e recitaren-li tot lo consell que havien tengut tots los parents de Tirant, e com havien deliberat de levar emperador a Ypòlit. Dix lo rey Scariano:
–Gran plaer tinch de la bona deliberació que haveu feta, car yo conech que Ypòlit és bon cavaller e virtuós e és merexedor de ésser emperador.
Aprés lo pregaren volgués anar ab ells a fer la embaxada a la emperadriu, e ell fon molt content.
Partiren tres reys, e lo duch de Macedònia ab ells, e fon la més noble embaxada que jamés fos feta a home ne a dona. E anaren a la cambra de la emperadriu, hon foren rebuts per la emperadriu ab grandíssima honor e, pressos al rey Scariano e al rey de Sicília per les mans, assigueren-se en l’emperial strado, la emperadriu enmig dels dos reys. E perquè tenien concertat que lo rey Scariano splicàs la embaxada, ab sforç de animoses paraules féu tal principi.