–Senyor molt excel·lent, no ignora vostra excel·lència com Tirant lo Blanch feÿa la guerra per l’emperador de Contestinoble contra lo soldà e lo Gran Turch. E vostra altesa deu saber com Tirant se recullí en mar ab X galeres per anar la via del camp que los seus capitans tenien vers la ciutat de Sent Jordi. E fon sort e ventura que en la mar se mès tan gran tempesta que les galeres hagueren a partir ans d’ora, e hagueren lo vent al contrari e corregueren la via de la Barberia. E en poca hora les galeres foren lunyades les unes de les altres, que·s perderen totes: e la galera de Tirant donà a través prop la ciutat de Túniç, e aquí Tirant fon pres e catiu en poder de hun capità del rey de Tremicén; e, aprés, per les grans cavalleries de Tirant, fon posat en libertat per lo rey de Tremicén e féu la guerra per ell. Ha subjugada e conquistada tota la Barberia per a si, ha morts en les batalles VIII reys moros e ha’n pres hu, lo major de tots, ço és, lo rey Scariano, senyor de la gran província dels negrins, qui·s nomena Ethiòpia, e ha’l fet fer crestià e companyó seu d’armes e ha-li dit lo regne de Túniç e de Tremicén. Aprés és stat certificat com lo soldà e lo Gran Turch han levades a l’emperador totes les terres, les quals Tirant havia conquistades, per què té deliberat, ab tot lo major poder que porà, de anar e passar en Contestinoble. Té ajustada tota la Barberia, e ab moltes fustes que té, treballa de recullir-se. Suplica a vostra altesa que ab tot vostre poder vullau passar ab ell en persona per ajudar-li a complir la conquesta de l’Imperi Grech. E açò us haurà a molta gràcia e mercé com tal confiança tinga de vostra senyoria, car ell serà ací molt prestament.
L’embaxador no dix més avant. No tardà lo rey en fer semblant resposta:
–Cavaller, yo tinch molt gran consolació de la gran prosperitat del meu germà Tirant, per què yo só content ab molta amor de valer-li dels béns e de la mia persona en tot lo que sia aument de son bé e honor.
E l’embaxador se levà e féu al rey infinides gràcies. E exits del parlament, lo rey féu fer letres a tots los barons e cavallers de Sicília e a totes les ciutats e viles reals que, a cert dia, trametessen lurs síndichs en la ciutat de Palerm, com ell tingués delliberat de tenir parlament general.
E al dia assignat, lo rey e tots los convocats foren en Palerm. E ajustat lo parlament, lo rey amprà a tot lo regne en general, e aprés en particular, e tots foren contents de dar-li, e los qui dispost eren de anar ab ell. E clos lo parlament, tots los qui delliberaven de anar prestament se posaren en orde. E lo rey ajustà en poch temps IIII mília cavalls molt bells encubertats, e féu gran provesió de fustes e de vitualles.
Ací·s lexa lo libre de parlar del rey de Sicília, que posa en orde totes les sues fustes e fa recullir totes les vitualles e los cavalls e arnesos, e torna a recitar de les VI naus que Tirant havia trameses a Contestinoble carregades de forment.