–Les paraules són senyals ab los quals nostres intencions se mostren, car en altra manera, elles, closes dins los corporals murs e sagellades ab lo secret sagell de nostra voluntat, sols a Déu són descubertes. E axí, senyora virtuosa, yo us ame de verdadera amor e us desige servir, emperò no encara segons la senyoria vostra ho accepta, mas quiti e despullat de sensibles passions e apartat de tota amor libidinosa, sinó ab verdadera caritat. Mas acostant-me a la senda per hon les passions caminen, puix amor ha en mi en tan strem pres posada, la facilitat e promptitut de attényer delits no·m fan desviar de la fi, a la qual com a derrer bé sguarda, ans les dificultats, si en contrastar a mon voler s’esforcen, com l’aygua al carbó, encenen majors flames de ma benvolença e, axí, ab malalt e infecte gust, les coses als altres no poch dolces, a mi en egual de fel amarguen, per ço com natural rahó me força de servar la promesa fe.
E encara que no siau senyora de la mia persona, ho sereu dels béns e de la voluntat, e per mi serà aumentada ab multiplicades virtuoses obres la honor de vostra fama, reservant la vida per actes de virtut stimada que dels prudents s’espera, en diferència de aquells qui no volen usar de natural rahó; que los folls perills squivar solen les dames qui són virtuoses, qui viure volen virtuosament. E aquella cosa rectament és desijada, la qual, aprés que és atesa, fa millor al qui la poseheix. E, per ço, algú de virtut acompanyat no deu elegir la mort, sinó per vàlua que més que la vida dignament s’estime. Per què suplich, senyora, a la senyoria vostra vos plàcia rebre lo sanct babtisme de la sancta e verdadera ley crestiana, si voleu ab Déu ésser acompanyada, ab auxili del qual, si yo vixch, sereu senyora del regne vostre; e dar-vos he marit rey coronat, jove e virtuós, que de mi, com vos he dit ab tota veritat, no puch muller pendre, que ja·n tinch. E si tal cars cometia, no seríeu dita muller, mas amiga, e la vostra excel·lència merexedora és de major de mi.
E sí m’ajut Déu, senyora, no u fas perquè la vostra gran bellea e molta virtut no sia a mi més en grat que de dona ni donzella que en lo món yo haja vista, car no és cavaller en lo món, per gran senyor que sia, que no·s tingués per benaventurat que la vostra amor pogués aconseguir. E no dubteu, senyora, en lo que us he dit, car si yo moria en aquesta conquesta havent-vos sposada, seria molt gran dan e desolació vostra, que restaríeu destroÿda e sens reparo. Donchs, molt més val a la senyoria vostra pendre altre marit, lo qual per rahó sia més vividor que yo, per no passar tants perills, car sabuda cosa és que qui sovint en armes va y dexa la pell o la y dexarà. E per bé que ara los vostres agraciats ulls en la presència mia se planyen e destil·len làgremes de amor, no passarà molt que per vista de algun gentil cavaller se riuran.
E donà fi Tirant en ses rahons. No tardà molt la reyna, aprés que s’hagué exugades les làgremes, ab hun agraciat sospir, fer principi a semblant rèplica.