–Perquè no vull que la ignorància del meu poch saber te sia manifest, callaré, car lo teu tan allenegat parlar merexedor era de resposta. E no vull que los qui les tues fictes paraules han hoÿdes, ab la mia resposta hajen de creure que tu, ab lo consell que ton mestre t’à donat, véns a fer adlegacions no dignes de fe, car antigua actoritat fa testimoni de tes culpes, qui famoses envers Tirant són stades. E tu, Plaerdemavida, arranca’m tres cabells del cap e dóna’ls a Ypòlit, que·ls done a son mestre Tirant; e diràs-li, puix no li pug scriure, que prenga los cabells per resposta.
–No·m valla Déu —dix Ypòlit—, si yo·ls prench, si ja no·m dieu la significança perquè són stats més tres que quatre, que deu o XX. ¡E com, senyora! ¿Pensa vostra altesa que siam en lo temps antich, que usaven les gents de ley de gràcia? Car la donzella, com tenia algun enamorat e lo amava en strem grau, dava-li un ramellet de flors ben perfumat, o un cabell o dos del seu cap, e aquell se tenia per molt benaventurat. No, senyora, no, que aquex temps ja és passat. Lo que mon senyor Tirant desija bé u sé yo: que us pogués tenir en hun lit nua o en camissa; posat cars que lo lit no fos perfumat, no s’i daria res. Mas si la magestat vostra me dóna tres cabells en present a Tirant, no acostume yo tal cosa portar: trameteu-los-i per altri o digue’m vostra excelència sots quina sperança són exits del vostre cap.
–Yo seré contenta —dix la princessa— de dir-te la veritat. La hun cabell significa la strema amor que yo tostemps li é portat sobre totes les persones del món, e açò en tanta cantitat que desconexia a pare e a mare e, si dir me fa, quasi a Déu; e tenia deliberat que aquest fos e altri no, e volia-li oferir la mia persona ensemps ab tot quant he, e l’ànima fóra stada de Déu com de aquesta vida passàs e, si l’agués volguda, també la y aguera dada, ab tots los béns que tinch ne spere posseyr. De tot li aguera feta larga e bastant donació.
Aquest altre significa la dolor strema que ell me fa passar. E causava entre los grans senyors peccat d’enveja, per ço com en tan alt grau amava la sua afable condició e gentil pràtica; e ara ab manifesta speriència e ocular demostració lo tinch conegut. No·m comporta la mia lengua, ni ma honor, en recitar quant m’à ofesa.
Lo terç significa com tinch conegut en ell lo poch amor que·m té. ¡O, quant és cosa piadosa, qui contemplar-ho volrà, que aquella de mi cansada persona tan greus mals haja passats! Hi ell, qui de haver mercé era acostumat, com a cruel envers mi m’à tardada la salut mia. E si no que tem agreujar la mia honor, ab altes veus cridaria quant ma vida perilla. Mas yo vaig sobre la terra, perquè les gents no hagen rahó de conéxer quant stà nafrada la honor mia, qui m’és pus cara que la vida. Ara tens notícia manifesta què significaven los cabells, e per la tua malícia no·ls te n’aportaràs.
E levà’ls-i de les mans y, ab strema ira, los rompé e lançà’ls per terra, destil·lant dels seus ulls vives làgrimes, qui tots los seus pits li banyaren.
Com Ypòlit véu que per tan poca ocasió la princessa s’era enujada de les sues paraules, ab veu piadosa e ab gest humil li féu principi a hun tal parlar.