–¡O, cavaller, jove virtuós e de bona ventura, amat de totes gents! Lo consell que la merçé vostra a mi demana, yo·l vos daré e yo·l salvaré davant la magestat del senyor rey e los jutges del camp. Vós, Tirant lo Blanch, podeu bé combatre aquest cavaller sen<s>23 reproche negú ne blasme negú de rey, jutges, ne de cavallers, per quant ell és requeridor e vós defenedor, ell és principiador del mal e tostemps sereu excusat. E yo prench tot lo càrrech sobre mi; si negú vol dir res de vós, jo us salveré la vostra honor davant tots los bons cavallers. ¿Sabeu quant seria lo dan e culpa vostra? Si vós fósseu stat requeridor —e lo senyor rey, qui us ha dat primer que a negú l’orde de cavalleria, e mudar pràtiques e leys en sa cort—. No poseu dupte negú, vós cahíeu en cars de blasme entre los bons cavallers. E per ço feu com a bon cavaller, e mostrau tostemps a les gents ànimo sforçat de cavaller. E si scriptura de la mia mà vós volreu, yo la us daré, del consell que us he dat. Anau prestament a la batailla e no us faça temor la mort.
–Molt stich aconsolat de bé a fer —dix Tirant— del consell que dat m’aveu, per ço com me dieu que no puch ésser représ per lo senyor rey, dels jutges ni dels cavallers. Ara vull-vos molt preguar, Hierusalem, per lo offici que teniu, d’ésser jutge de nostra batailla, del senyor de les Viles-Ermes e de mi. E tot passe per la vostra mà per ço que façau ver testimoni de tot lo que passarà entre ell e mi a tots los qui us ho demanaran.
Dix Hierusalem:
–Yo de concordar-vos seré molt content. Emperò yo no poria ésser jutge de vosaltres segons requir lo offici nostre. E dir-vos he per què: car negun cavaller, rey d’armes, eraut o porsavant que done consell no pot ésser jutge, car gentilea poria ésser difraudada. Ni mon senyor lo rey de Anglaterra si és jutge de una batailla, per ésser senyor de tots, en son conseill no deu dir paraules favorables de negú. E si u feÿa poria ésser dit injust jutge e tal batailla no deuria haver loch. Posat cars lo hu fos vençut, davant lo emperador ab testimonis dignes de fe se poria retractar tal batailla. Emperò, perquè no perdau vós o ell lo premi de la batailla, jo us auré jutge competent, en res a vós hi a ell sospitós. És de nostre offici, rey d’armes creat, qui·s nomena Clarós de Clarença, home molt entés en les armes.
–Bé·ll conech —dix Tirant— e bé só content que ell ho sia, si al senyor de les Viles-Ermes plau, perquè és bon rey d’armes e darà la honor ha aquell qui la sabrà guanyar. E vull que siau avisat de tot, ço és, com ell m’à tramés aquesta letra per un petit patge e, si yo li trametia la resposta per un altre semblant, laugerament se poria saber e la batailla no vendria a la fi que ell e yo desijam, per què façam axí: que tornem al meu aleujament e yo dar-vos he una carta blanca, signada de mà mia e sagellada de les mies armes, e vós concordau la batailla a tot avantage seu e dan meu. E per quant ell és requiridor e yo só request he·m dóna lo devisar de les armes axí com diu en sa letra, yo de bon grat hi renuncie e li done facultat que ell les devise en aquella manera que a ell ben vist li serà, que no faré sinó lo que direu e ordenareu. E com més cruels les devisarà, vós les confermareu per part mia e tant me serà major glòria.
Tirant se’n tornà ab lo rey d’armes al seu aleujament e féu de continent la carta blanca, ço és, signada de sa mà. E sagellà-la ab les sues armes e donà-la a Hierusalem, rey d’armes. E donà-li una roba d’estat que era de brocat e forrada de marts gebelins, pregà’l que la prengués e que la portàs per la amor sua.
Lo rey d’armes se partí per dar compliment a la batailla e cerquà tots los stats del rey e de la reyna. Com véu que no·l podia trobar, entrà dins la ciutat e trobà’l dins un monestir de frares, que·s confessava. Com agué confessat, Hierusalem lo apartà e dix-li que anassen a parlar fora de la sglésia, car en tals lochs no és donat parlar de coses criminals.
Prestament ixqueren de la sglésia e de loch sagrat, e Hierusalem féu principi a tal parlar:
–Senyor de les Viles-Ermes, yo, per mon offici, seria molt aconsolat que pogués posar pau e bona confederació entre vós e Tirant lo Blanch. E si concordar no us voleu, veu’s açí la vostra letra e la resposta de aquella en paper blanch sagellat ab sagell de ses armes e signat de la sua mà, requirint-me per mon offici yo vingués a vós per concordar la batailla, donant-me tot son poder en aquesta forma: que de les armes axí offensives com defensives, a peu o a cavall, segons la vostra letra conté pus larguament, diu e vol no perjudicant res de son dret com a defenedor, vos dóna poder e facultat que deviseu les armes en la manera que plasent vos sia, ab què sien eguals e sens falsa maestria. E la batailla sia esta nit, si ésser porà.
–Molt só content —dix lo senyor de les Viles-Ermes— de la gentil pràtiqua de Tirant. No·s deu sperar altra cosa d’ell sinó tota virtut. Yo accepte lo poder per vós a mi donat per part sua que devise les armes e la batailla. E serà en la següent forma.