–No us poria recitar, magnífichs senyors, la gran contentació que los meus hulls tenen de veure tanta gent de bé, per què us hauré a molta gràtia me vullau dir si veniu ara de la cort de mon senyor lo rey. E desige saber los qui són stats fets novells cavallers e de les honrades festes que pens seran stades fetes. E prech a vós, Tirant lo Blanch, vos plàcia dir-me los noms de tots aquests senyors que açí present stan, perquè la mia ànima ne reste aconsolada.
E donà fi a son parlar. Tirant se girà devers la sua companyia, per ço com n’i havia, axí en linatge com en riquesa com en altres coses, de major auctoritat e senyoria, e dix-los:
–¡O, valerosos cavallers! Suplich-vos que vullau respondre e satisfer a les demandes qui·ns són stades fetes per la reverència del pare hermità, del qual yo a vosaltres moltes voltes he parlat del saber de la sanctedat sua, com ell sia pare de cavalleria e merexedor de molta honor, que li’n vullau fer relació.
Respongueren tots:
–Digau vós, Tirant, e parlau per tots, puix lo sanct pare ha aguda primer notícia ab vós.
–Ara yo us demane en gràtia —dix Tirant—, puix a vosaltres plau e lo reverent pare m’o mana, que si yo fallia en alguna cosa m’o vullau reduyr a memòria.
E tots digueren que eren contents. E Tirant, levant-se lo barret del cap, féu principi a tal parlar.