Levant-se de taula lo confortat rey de Anglaterra, donà lisència a l’hermità que anàs a fer les magranes, les quals en pocs dies foren fetes. E acabades aquelles, l’hermità se n’anà al rey e dix-li:
–Senyor, si vostra senyoria me dóna lisència, yo iré per donar compliment al que és stat deliberat. La excel·lència vostra faça posar en orde tota la gent qui té de exir defora.
E lo rey dix que era molt content. E en la scura nit lo virtuós hermità mudà’s les vestidures que tenia apparellades de moro, e per la porta falsa del castell isqué molt secretament, que per negú no fonch vist ne conegut, e posà’s dins lo camp dels moros. E com a ell li paregué hora lançà les magranes a una part del camp, prop de una tenda de un gran capità parent del rey moro; e com fonch quasi passada la miganit lo foch fonch tan gran e tant spantable que tots ne staven admirats de les grans flames que lansava. E lo rey e los altres moros, desarmats axí com staven, cuytaren en aquella part hon era lo major foch per apaguar-lo, e no·l pogueren jamés apaguar per molta aygua que y lançasen, ans com més aygua hi lançaven més s’ensenia.
Lo virtuós rey de Anglaterra, com véu lo gran foch, armat com stava, ab aquella pocha gent que restada li era isqué de la ciutat e ab gran ànimo ferí en los moros, e feÿen tan gran destructió d’ells que era cosa d’espant, que no prenien nengú a mercé.
Com lo rey moro véu tan gran foch e tanta gent sua morta, cavalcà sobre un ginet e fugí, e recullí’s dins un castell que havia pres, que havia nom Alimburch, e allí féu-se fort ab tots aquells qui del camp eren campats. Fonch molt admirat ell e tots los altres moros com eren stats axí romputs, car no podien pensar quina era stada la causa de tan gran desbarat, com ells fossen L veguades més que los cristians.
Com los moros foren fugits, los cristians robaren lo camp dels moros e fonch ja de dia clar. Ab grandíssima victòria entraren dins la ciutat.
Lo rey moro, aprés passats quatre dies, tramés sos embaxadors ab una letra de batalla al rey de Anglaterra, la qual era de la tenor següent.