Estic coordinant un llibre sobre tecnologies ètiques per al projecte Equipaments Lliures, a la Lleialtat. Com el llicenciarem CC BY-SA, deixo aquí l'apartat de les llicències.
Si una obra no es llicencia, automàticament se li assigna un copyright i si es reutilitza l’obra, l’autora d’aquesta obra et pot denunciar. Per obra, entenem qualsevol creació en qualsevol format: un programa, una pàgina web, un llibre, un quadre… Material o immaterial, una obra pot ser llicenciada per la persona que l’ha creada. De fet, qualsevol persona pot inventar-se la seva llicència, i si no es fa més, és perquè és complicat en termes jurídics. Igualment, alguns col·lectius, des de la democratització d’Internet, han proposat llicències alternatives al copyright.
Amb l’explosió d’Internet i el seu canvi de paradigma econòmic, avui dia els continguts es generen i es comparteixen a una velocitat de vertigen; i a més, cada dia més persones tenen accés a Internet, de manera que el nombre potencial d’usuàries digitals creadores de continguts es multiplica.
Compartir coneixement permet millorar idees i fomenta la intel·ligència col·lectiva. Diuen que el coneixement vol ser lliure, però perquè ho sigui hem de fomentar una cultura realment lliure, entenent que la llibertat no és una qüestió de preu sinó de valor, i que la creació de continguts culturals i subculturals ha de ser sostenible. D’aquestes idees neixen projectes com Anartist, la Confederació, Komun, i una pila de projectes amb els quals ens identifiquem perquè promouen una cultura de compartició i llibertat que mereixem totes les internautes.
Afortunadament, avui dia, a més del clàssic copyright que no sol permetre una cultura lliure, hi ha altres llicències que, més o menys permissives, ens permeten fer ús d’obres d’altri de manera legal. Per exemple, en programari, tenim llicències com la GPL o l’AGPL, i que són les que ens agrada fer servir a la comissió de tecnologia. En continguts immaterials com la pàgina web o en continguts materials com els llibrets de divulgació o la cartelleria creada, usem la llicència CC BY-SA que proposa la Creative Commons (Comuns Creatius). En proposen d’altres que expliquem resumidament a continuació.
Imatge llicències Creative Commons [IMG]
Aquesta llicència és la més permissiva. La CC indica que és una llicència Creative Commons, i el zero, que és domini públic. Permet usar una obra sense mencionar-ne la persona que l’ha creada. Es pot modificar, fer-ne un ús comercial i, fins i tot, canviar-ne la llicència. Un exemple d’aquesta llicència la trobem en la icona que avui identifica la Fediverse i que es va crear de manera col·laborativa. Gràcies a tenir aquesta llicència, altres artistes i aficionades de les xarxes socials lliures van començar a experimentar amb el disseny. No només van sortir altres dissenys sinó que s’ha acabat usant com a insígnia de tota la federació.
Per a facilitar l’accés a continguts lliures, hi ha pàgines web que promouen continguts llicenciats sota domini públic.
Aquesta llicència permet usar una obra mencionant-ne la persona que l’ha creada. Es pot modificar, fer-ne un ús comercial i, fins i tot, canviar-ne la llicència. En el món de la cultura lliure, podem gaudir d’aquesta llicència en moltes obres de David Revoy, un artista francès que és tot un exemple: fa ús de sistemes operatius lliures, dissenya i il·lustra amb eines lliures i, a més, promou les seves obres a les xarxes socials lliures.
Exemple CC BY, algunes obres de David Revoy
La CC indica que és una llicència Creative Commons i el BY significa By Attribution o «amb atribució», que vol dir citar l’autora de l’obra. Aprofitant el canvi de paradigma, com en el cas d’en David, són les usuàries que consumeixen els continguts les que possibiliten la creació de les obres amb les seves aportacions. I a canvi, l’autor facilita l’accés al contingut creat en un cercle virtuós de sostenibilitat artística.
Aquesta és la llicència que usem en els continguts materials i immaterials que no són programes. Si la fem servir, és perquè —tot i permetre l’ús, la modificació i la comercialització d’una obra—, obliga a llicenciar la nova obra sota la mateixa llicència. I així, el nou contingut creat també té una llicència lliure.
El SA, de Share-Alike o «compartir igual», possibilita que una obra continuï sent lliure. Com a exemples d’aquesta llicència tenim el llibret sobre la Fediverse o aquest mateix llibre.
Exemple CC BY-SA, Fediverse xarxes socials lliures
I fins aquí, tenim les llicències més permissives i totes comparteixen un segell propi de cultura lliure anomenat «Free Cultural Works». A partir de la següent llicència, trobem les més restrictives.
Aquesta llicència permet usar una obra sempre que se’n citi l’autora i l’obra no sigui modificada. El ND significa «no derivades», és a dir, que només es pot usar l’obra original i no se’n permet fer una obra derivada.
Aquesta altra ens deixa usar i modificar l’obra sempre que se’n citi l’autora i no se’n faci un ús comercial. NC vol dir «no comercial».
Aquesta altra llicència Creative Commons permet usar i modificar l’obra sempre que se’n citi l’autora, no se’n faci un ús comercial, i, a més, es llicenciï sota la mateixa llicència.
Finalment, la més restrictiva de les llicències, que permet usar una obra sempre que se’n citi l’autora, no se’n faci un ús comercial i l’obra no sigui modificada generant obres derivades.
2: https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca
Sembla que han deixat caure els Arxius Oberts a la Lleialtat i ja no es pot accedir al llibre... En deixo aquí una còpia.
![Imatge llicències Creative Commons [IMG]](https://arxius.laloka.org/collaboracions/EquipamentsLliures/Divulgacio/Llibre/imatges/altres-imatges/llicencies-creative-commons.png){kind=link}
