Com sia certa cosa lo morir e, a la creatura racional incerta la hora de la mort, e com dels savis s’espera proveir al sdevenidor per ço que, acabat lo peregrinar de aquest miserable món, tornant al nostre Creador, davant la sua sacratíssima magestat pugam donar compte y rahó dels béns que·ns són acomanats; e per amor de açò, yo, Tirant lo Blanch, del linatge de Roca Salada e de la casa de Bretanya, cavaller de la Garrotera y príncep y cèsar de l’Imperi Grech, detengut de malaltia de la qual tem morir, emperò en mon seny, ferma e íntegra e manifesta paraula, presents mos senyors e germans meus d’armes, lo rey Scariano e lo rey de Sicília, e lo meu cosín germà, lo rey de Feç, e molts altres reys, duchs, comtes e marquesos, en nom del meu senyor Jhesucrist, fas e ordén lo present meu testament e darrera voluntat.
»En lo qual, pos marmessors meus, e del meu present testament executadors elegesch, ço és, la virtuosa e excel·lent Carmesina, princessa de l’Imperi Grech e sposa mia, e lo egregi e car cosín germà meu, Diafebus, duch de Macedònia, als quals suplich carament tinguen la mia ànima per recomanada.
»E prench-me, per la mia ànima, de mos béns, cent mília ducats que sien distribuïts a coneguda e voluntat dels dits meus marmessors. E més, suplich als damunt dits marmessors e·ls done càrrech que facen portar lo meu cors en Bretanya, en la sglésia de Nostra Senyora, hon jahen tots los del meu parentat de Roca Salada, com aquesta sia ma voluntat.
»E més, vull e man que de mos béns sien donats a cascú de mon linatge qui·s trobaran presents en lo meu òbit, cent mília ducats. E més, leix a cascú de mos criats e servidors de casa mia, cinquanta mília ducats. E de tots los altres béns e drets meus, los quals, mijançant lo divinal adjutori yo m’é sabuts guanyar, e per la magestat del senyor emperador me és stada feta gràcia, fas e instituesch hereu meu universal a mon criat e nebot Ypòlit de Roca Salada, que aquell en loch meu sia posat e succehesca, axí com a la mia persona, a fer de aquells a totes ses voluntats.
Aprés que Tirant hagué fet son testament, dix al secretari que scrivís hun breu a la princessa en stil de semblants paraules.