CAPÍTOL CCCCXLV

COM L’EMPERADOR MANIFESTÀ A TIRANT LO QUE EN LO SEU CONSELL ERA STAT DELIBERAT

Per la speriència manifesta que tinch de vostra molta virtut, Tirant, capità e fill meu, volria e desige que per aleujar part de vostres treballs fos feta la concòrdia, significant-vos com per lo nostre consell és stat fet delliber segons la forma dessús mencionada. E a major cautela, yo confiant de la molta discreció e virtut vostra per moltes voltes ja sperimentada, me faríeu singular gràcia que sabés de vós la intenció vostra, car, si lo contrari consellau, yo vull seguir tot lo que per vós serà delliberat.

Acabant l’emperador, Tirant féu principi a semblants paraules:

–La celsitut de vostra magestat deu saber com yo he fet tenir consell en lo meu camp, hon ha de molts savis prínceps e cavallers, pregant-los que per lur virtut volguessen consellar-me, segons d’ells confiava, sobre la resposta que tenia de fer als embaxadors. E per tot lo consell fon delliberat ésser lo millor partit lo que la magestat vostra me ha dit que negun altre. Per què, ma crehença és tal que la Providència divina ne vol axí dispondre en confermar de tots la voluntat. No resta sinó que vostra altesa me mane lo que plasent li sia.

La fi de les paraules de Tirant foren principi al parlar de l’emperador, qui dix:

–Puix a la divina Clemència plau que la nostra fortuna gloriosa fi atenga, prech a la vostra molta virtut que la vostra partida sia molt presta per dar resposta a la embaxada, car és la cosa de què més nos podeu servir.

Tirant dix que compliria lo manament seu. E pres comiat e licència de l’emperador e anà a la emperadriu e a la princessa e demanà’ls licència. E elles la y donaren ab moltes suplicacions que li feren que volgués entendre ab summa diligència en la liberació de l’Imperi Grech.

Respòs lo virtuós Tirant e dix:

–Senyores, Nostre Senyor me faça gràcia que sia tan prest com les excel·lències vostres volrien ne desigen.

E pres comiat de totes les dames. E la reyna lo volgué acompanyar fins la porta de la cambra per dir-li que, tan prest com fos scur, que per la porta de l’ort entràs e vingués a la sua cambra, e parlaria ab la princessa. Dix Tirant que faria son delitós manament.

Partit lo virtuós Tirant de les dames, se n’anà a la posada de Ypòlit, sperant la nit scura perquè pogués lo seu delit atényer. E sol, desfreçat, en la hora més disposta, ab suaus passos per lo acostumat ort entrant, lo seu camí dreçà a la cambra de la ínclita reyna. Trobà aquí la princessa, en companyia de la reyna, qui·l sperava. E rebut per la princessa ab alegria inestimable, se n’entraren los tres en lo retret de la reyna.

Tirant jugant ab la princessa e stant en amorosos solaços e delitosos parlaments, passaren lo temps fins fon hora de dormir. La princessa se posà al lit primera e la reyna donà comiat a totes les donzelles e féu lo valerós Tirant posar al costat de sa senyora, lo qual fon rebut ab major amor que la passada nit. E la reyna, aprés que·ls hagué posats dins la liça, concordes de la delitosa batalla, se n’anà a dormir, confiant que·s concordarien que jamés la batalla no vendria a fi.

Tirant no dormí en tota aquella nit, com a cavaller valerós, car contemplar-se deu que qui és valerós en lo camp deu ésser valerós en lo lit. E acostant-se lo dia, Tirant dix a la princessa:

–Senyora e ma vida, a mi és forçat que me’n vaja, car promés tinch a la magestat del senyor emperador que demà, al sol exit, seré al meu camp.

Respòs la princessa:

–Mon senyor e lo meu bé, molt me enuja la vostra partida, car, si possible fos, no volguera jamés partísseu davant los meus ulls, que, de una pena que sentia, ara ne sent mil. Feu-me gràcia, senyor, no sia tarda la vostra venguda, si no voleu abreujar ma vida, car viure sens vós me és impossible; e si no fos lo gran benefici que se’n té a seguir, e repòs a la corona de l’Imperi Grech de la vostra partida, no permetera la vostra absència, car amor me ha tant subjugada que·m té morta en vida. E perquè m’és forçat, la licència vos atorgue, que a ma voluntat jamés se fera.

Puix Tirant la licència hagué obtesa, levà’s prestament del lit e vestí’s. E ab besars de amor strema mesclats ab abundants làgremes, pres comiat de la princessa e de la reyna. E devallant per la porta falsa en l’ort, féu son camí a la posada de Ypòlit.

Levant-se Ypòlit, prestament acompanyà lo virtuós Tirant fins al portal de la ciutat per fer-li obrir. Tirant féu la via de la mar e recullí’s en la galera. Ixqué del port secretament, per no ésser sentit, e féu la via del camp seu.

Com la galera fon davant lo camp de Tirant, no havia una hora que lo sol se demostrava. Tots los del camp sabent lo capità ésser tornat, cavalcà lo rey de Sicília e lo rey de Feç ab molta cavalleria per acompanyar al virtuós Tirant, e ab honor excelsa lo portaren a la sua triümphal tenda. Passaren aquell dia ab gran delit, recitant-los Tirant tot lo que per la magestat del senyor emperador era stat deliberat, d’on restaren tots molt alegres e contents.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior