Aprés que fon partit lo rey Scariano de Tirant, cavalcà tant ab la reyna, muller sua, que per ses jornades ell arribà an la sua terra, ço és, en lo regne de Ethiòpia. E com sos vassalls lo veren, feren-li la major festa del món e reberen la reyna ab honor grandíssima e feren-li de grans donatius. E tenien gran consolació com lo lur rey venia senyor e vencedor de tanta terra que havia conquistada.
Com hagué reposat per alguns dies, lo rey Scariano féu ajustar tots los barons e cavallers de son regne en la ciutat de Trogodita, qui era una molt grandíssima ciutat e la major de tota Ethiòpia. E com tots foren ajustats, ells tingueren lur parlament general. E lo rey Scariano los preposà lo qui·s segueix:
–Barons, yo us he fets ajustar per recitar-vos tots los meus fets com sia cert que de la nostra prosperitat vos alegrareu. No ignora la saviesa de vosaltres com yo, per ma desaventura, fuy pres per lo gran capità dels crestians, ço és, Tirant lo Blanch, cavaller de molt gran virtut e magnificència, lo millor e més valentíssim cavaller que vixca dejús lo cel, com per la sua gran noblesa e liberalitat nos ha mès en libertat e fet companyó e germà seu d’armes e, més, me ha dat per muller la filla del rey de Tremicén, ab lo regne, la qual cosa yo stime més que si m’agués fet senyor de tot lo món. E d’altra part me ha dat lo regne de Túniç, per què yo só molt obligat a ell. E com ell tinga a fer la conquesta de l’Imperi Grech per l’emperador de Contestinoble, al qual lo soldà e lo Gran Turch han despossehit de tot l’imperi, ha amprat a mi, com a germà e servidor seu, que yo ab tot mon poder li vulla ajudar, pregant-vos que tots los qui seran disposts vullau anar ab mi en Contestinoble a mon sou e despesa.
E tots, de hu en hu, respongueren que ells lo amaven de grandíssima amor per les sues virtuts insignes e que volien morir per la sua amor e honor, e no solament en Contestinoble, mas encara fins al cap del món. E lo rey Scariano los regracià molt la lur bona voluntat e manà’ls que se’n tornassen cascuns en ses terres e que·s metessen en orde, que a dia cert tots fossen en la dita ciutat per rebre lo pagament del sou. E d’altra part, tramés correus per totes les ciutats e viles de son regne que fossen fetes crides que tots los qui volguessen pendre sou, axí de cavall com de peu, axí stranys com del regne, que vinguessen en la ciutat de Trogodita, que allí los seria dat bon sou.
E en aquest instant de temps que la gent se ajustava, la reyna hagué pensat de fer son poder de créxer e aumentar la crestiandat, car era molt bona crestiana e dotada de moltes virtuts. Car, com partí de Contestina, se’n portà ab si molts frares e capellans e dos bisbes per intenció de edificar sglésies e monestirs. Per què, de continent que fon en la ciutat de Trogodita, féu preÿcar al poble que·s fessen crestians. E molts, per amor del rey e de la reyna, que eren crestians, e altres per devoció, se batejaren. E lavors la reyna féu edificar molts monestirs e sglésies e fer-los consignar al rey molta renda. E axí, en aquella ciutat com en les altres del regne, foren edificades sglésies e monestirs e per los bisbes foren consagrades. E posaven-s’i en los monestirs molts de la terra ab gran devoció, e foren majorals los frares e capellans, e als bisbes donaren bons bisbats ab bona renda. E manà a tots los qui tenien disposició que anassen preÿcant per tot lo seu regne e que batejassen a tots aquells qui demanarien lo sant babtisme. E en aquell temps, en lo regne de Ethiòpia no sabien què era matrimoni, ans eren entre ells les fembres comunes. E per ço les gents no coneixien pare, sinó mare, per què eren la menys noble gent del món. E aprés que la reyna, muller del rey Scariano, hi fon, e·ls hagué fets fer crestians, los féu fer matrimonis e, d’aquí avant, foren legítims.
En aquest regne del rey Scariano, sobre la mar, vers migjorn, ha una gran muntanya qui lança gran quantitat de foch cremant sens cessar jamés. E en aquest regne de Ethiòpia ha molt grans deserts hon no habita negú fins en Aràbia, e afronta ab la mar occeana.
Com tota la gent fon ajustada, lo rey féu donar sou a tots aquells qui pendre’l volien, e molts hi anaren sens sou. Aquest rey Scariano era molt rich de tresor, per tant com se’n cullia molt en sa terra per algunes menes que s’i troben qui són del rey. E molt rich de cavalleria, car era hu dels grans senyors del món, exceptat lo Gran Chan. E trobà que tenia per compte CCXX mília hòmens a cavall, forts e molt destres en les armes.
Com lo rey Scariano hagué dat orde en tots sos afers, axí com aquell qui era home de gran prudència, e hagué ordenat son regne de bons regidors, ell ordenà sos capitans e ses capitanies, axí de la gent de cavall com de la de peu, qui era molta, si bé dessús no se’n fa menció, e assignà dia cert que tothom fos prest per partir. E més avant ordenà molt gran carruatge e molt gran multitut de cavalls e orifanys per portar vitualles, tendes e artelleries e totes coses necessàries per al mester de la guerra. E d’altra part, gran multitut de bous e d’altres bestiars per a forniment de la ost. E per semblant, la reyna, qui·s fon mesa molt en punt ab molt grans abillaments e obratges de perles e de pedres fines que tenia en molt gran abundància, e d’altres robes de chaperia. E ab moltes dones e donzelles, de blanques e de negres, car les blanques eren del regne de Túniç e les negres de Ethiòpia. E per ço la reyna se féu tants abillaments, perquè havia promés a Tirant que ella iria a les sues bodes e de la princessa, e a les de Plaerdemavida e del senyor d’Agramunt, rey de Feç, qui·s devien fer en Contestinoble lo dia que Tirant faria bodes ab la princessa.
Com tota la gent fon en orde, lo rey Scariano partí de la ciutat de Trogodita ab tota la sua ost, e caminà tant per ses jornades per son regne fins que fon a la fi de son regne, en una ciutat qui és nomenada Seras, qui frontereja ab terra de Preste Johan; e aquí reposà alguns dies e li fon feta molt gran festa perquè jamés lo havien vist, car de la ciutat de Trogodita fins a la ciutat de Seras havia cinquanta jornades.
Ací·s lexa lo libre de parlar del rey Scariano, qui va ab la sua ost la via de Contestinoble, e torna a recitar del cavaller Spèrcius, que Tirant ha tramés per embaxador al rey de Sicília.