Aprés que l’embaxador Spèrcius fon partit del port de Contestina, hagué lo temps tan favorable que en breus dies arribà en la illa de Sicília. E sabé que lo rey de Sicília era en la ciutat de Mecina e féu aquella via. Com fon junt en lo port, ell se mès en orde molt bé abillat ab roba de brocat e ab grossa cadena d’or al coll. E tota la sua gent molt ben abillada. E ixqué en terra molt ben acompanyat, fent la via del palau del rey.
Com fon davant lo rey, li féu deguda reverència, e lo rey lo rebé ab cara molt afable e féu-li molta honor, demanant-li la causa de la sua venguda. Respòs-li l’embaxador e dix:
–Senyor molt excel·lent: Tirant lo Blanch me tramet a vostra senyoria per embaxador.
E donà-li la letra de crehença. Lo rey la féu de continent legir, e lesta, lo rey féu donar bona posada a l’embaxador e li tramés en gran abundància tot lo que mester hagués. E axí mateix tramés carn de bou e de porch e molt pa fresch a la galera per refrescament a la gent.
L’endemà per lo matí, aprés que lo rey hagué hoïda missa, lo rey féu ajustar tots los de son consell, e en una gran sala asseyts, lo rey dix a l’embaxador que splicàs sa embaxada. L’embaxador se levà e féu sa reverència. E lo rey lo féu tornar a seure e pres-se a dir en la següent forma.