–Negú no pot obrar algun fort castell si posa los fonaments en arena. E açò dich, senyora, per quant amor té tant ocupat lo vostre gentil entendre que la senyoria vostra no és en recort del que altra volta vos és stat per mi referit: com no era en ma libertat poder-vos dar lo que no tenia, com ja u tingués donat. Car no ignora la senyoria vostra que verdadera amor no consent en moltes parts ésser partida, car no·s poria fer sinó ab violència, ofenent a la qui ama. Per què, senyora, suplich a la altesa vostra que vullau obrir los ulls del vostre clar entendre, que la molta passió que teniu no us ocupe tant lo vostre bon sentit en conexer-ne la rahó si·s pot ni·s deu fer, e que vullau pendre alguna bona sperança de nou consell. E deman-vos de gràcia que la senyoria vostra no s’agreuge de les mies cruels paraules, que yo u smenaré tant en les obres que conexereu que teniu en mi pare o germà. E plàcia-us e en do vos deman, que vullau pendre aquest virtuós rey per marit e per companyia com ja·l tingau conegut; car més vos val aquest qui en strem vos ama, que hun altre que no conexereu ni poreu saber si us amarà. E stareu pacífica en lo vostre regne, sens haver alguna contradicció, e fer n’eu plaer a mi e servey al rey, que us ho pendrà en compte de gran stima.
La reyna, qui véu la voluntat de Tirant e que era joch forçat, ab les làgrimes als ulls, en semblant stil no tardà respondre.