–Puix major bé, fora tu, ma pensa no troba, no·m puch retenir que no·t diga lo gran poder que sobre ma vida amor te atorga. E ab tan justa causa, ¡mes vives paraules te deurien fer cert de la strema pena que sol hun punt a ma trista ànima no desempara¡ ¿E com no tens notícia de quant ma vida perilla si prest de tu lo remey li tarda? E de tal pensament stich temerosa que altra volta de tu no sia refusada, car vull que sies cert que la menor part de ma pena no·t sabria dir e, en tals contrasts, sobresgran dolor constreny la mia ànima, que no tinch sforç en poder-t’o manifestar. E pots veure quins treballs ma enamorada pensa combaten sens que altre premi de tanta amor no spere sinó o presta mort o presta vida. E axí mos mals no hauran longa durada, sinó atenyent terme de infinida glòria de tu, de qui spere acabat bé. E fent tu lo contrari, pendran fi en mi dexant-me de viure ab sola ànsia, car la demanda que yo·t fas és molt justa, santa e bona. E si te’n stàs per temor o vergonya del rey, no u deuries fer, car lo vencedor excel·leix tostemps al vençut, com certa cosa sia, e sovint s’esdevé, que major força tenen les leys de amor que negunes altres, qui rompen no solament les de la amistat, mas les divines. ¿E no sabs tu bé que amor és la pus fort cosa del món, que als savis fa tornar folls e als vells fa tornar jóvens, als richs fa tornar pobres, als avars fa tornar liberals, als trists fa tornar alegres e rients, e als alegres fa tornar trists e plens de pensaments? E moltes voltes s’esdevé lo pare amar a la filla e lo germà a la germana. Donchs, bé pots tu amar a mi sens perjudicar a negú, com sia per ta mercé feta liberta e senyora del regne de Tremicén, com sia regla verdadera e cosa infal·lible que amor no entra sinó en testa de persona de bon sentiment e en aquella és ferma e no variable. E la persona grossera no té sinó amor d’ase, que no ama sinó tant com veu e a tantes com veu. Per què, cavaller virtuós, com lo teu sentit excel·lexca tots los altres sentiments, de necessitat se ha de concloure que posehexes més amor que tots los altres cavallers del món. Donchs, puix ta mercé en amor és tant abundós, suplich-te que en la menor part de aquella yo puxa ésser participant, com altre bé ni glòria no desige en aquest món sinó que·t puga honrar e servir com a senyor.
E callà, que no dix més. Hun poch spay tardà Tirant en dar-li tal resposta.