–Tot lo bé e la glòria de aquest món stà en cavalleries, car per fer cavalleries los hòmens del món són honrats e tenguts en gran stima, són temuts e obtenen victòria de lurs enemichs, pugen en gran senyoria conquistant regnes e terres, e fan tremolar lo món, axí com féu Alexandre, qui per sa alta cavalleria conquistà la major part del món. E per ço suplich a la senyoria vostra, encara que yo no sia digne, me vullau donar l’orde de cavalleria, car yo confie de la misericòrdia de nostre senyor Déu que·m lexarà fer tals actes que seran smenats tots los meus defalts, e cridaré la honor que a mi spera, car ma virtut ja sperimentada aterrarà les forçes dels meus enemichs. E si neguna cosa a la mercé vostra passa per la fantasia de vergonya, a mi sia atribuït e no a vós, per què us plàcia ésser favorable per la part mia. E dir-vos he lo que posà hun gran philòsof, que dix: Lo cavaller que no ajuda e lo capellà que no dóna, e lo juheu qui no presta e lo pagés qui servitut no fa, no valen res tots aquests. Donchs, feu que vós siau hun dels benaventurats.
Tirant no·s tardà en fer principi a tal resposta.