El capitalisme agonitza. O bé muda de vestit? Això ja es veurà, jo no sóc economista però tinc ulls a la cara i veig com està canviant el món. El problema és que és més fàcil modificar lleis que comportaments. I així ens va. Estem més perduts que mai…
El que queda clar és que el sistema capitalista no és un sistema que fomenti l’altruisme. A més, l’economia en la que es basa el sistema capitalista té uns fonaments més aviat pantanosos. Adam Smith, considerat pare de l’economia moderna, va donar al capitalisme un marc teòric on, resumint molt, l’egoisme és el motor de progrés. Que tothom mira per ell, vaja. A les seves teories, Smith ens presenta la metàfora de la mà invisible i una economia basada en la racionalitat. I aquí arriba l’error.
Algú va dir un cop:
El hombre es un ser racional pero no necesariamente razonable.
No dic que no siguem racionals, dic que gairebé totes les decisions que prenem són irracionals. Que tampoc ho dic jo, ho diu el Punset i els seus amiguetes científics. I, econòmicament, sembla que també som irracionals. Els postulats d’Adam Smith, que daten del segle XVIII, pregonen “El subjecto económico y la racionalidad”. Resumint, que si en tens 10 no te’n gastaràs 20. A dia d’avui, 200 anys després, una afirmació així ens semblaria naïf, innocent. Potser aquí estava la trampa en la construcció del sistema. Fer creure coses que no poden passar i, casualment, passen.
El capitalisme és un sistema que es va consolidar a principis de segle. I el capitalisme no pot sobreviure sense democràcia. És un tàndem. Però això ja són figues d’un altre paner, així que qui estigui interessat en la història del capitalisme, que es faci un regal mirant els documentals de l’Adam Curtis. Recomano, sobretot, el de “The Century of the Self”, produït per la BBC. Aquí el primer capítol titulat “Happiness Machines” (Màquines de felicitat).
Però si bé el senyor Smith ens engatussava a tots amb la racionalització de l’economia, la cosa no ha anat ben bé així i que en tenia 10 en podia acabar gastant 100. Fins i tot, més d’un seria capaç de pagar 28 dòlars per un bitllet de 20 dòlars. Idiota? No, cromanyó 1.0.
Un bitllet de 20 que en val 28
El món està canviant. Molt. I molt de pressa. El sistema capitalista, insisteixo, no fomenta l’altruisme. I volem solucions. Quines alternatives al capitalisme tenim? Donades les circumstàncies, només ens queda la col·laboració. Per fi! L’alternativa que sempre queda a la banqueta i que no juga mai… Moment d’escalfar, sortir al terreny de joc i guanyar el partit.
En aquest vídeo de Rachel Botsman, la innovadora social apunta alt i toca la utopia. I confesso que m’encanta! El títol del TED talk és “La moneda de la nova economia és la confiança”. Ens parla de com les noves tecnologies fomenten els vincles de confiança i de com la nostra reputació digital, anomenada “capital de reputació” afecta directament sobre la nostra vida personal. Què? Puges al carro o et quedes fora de joc?