Per a qui vulgui seguir el MOOC de Coursera “Video Games & Learning” (Videojocs i aprenentatge), aquí en resumeixo aquesta segona setmana del curs. En total, dura 6 setmanes, és en anglès i es recomana dedicar-hi de 4 a 6 hores setmanals.
Aquesta última setmana se’ns parla dels jocs i les Institucions educatives. A més dels habituals Squire, Steinkuehler i Gee, tindrem a Rich Halverson, Liz Lawley, Deborah Fields i Jim Bower, Doug Clark i Grades Berland.
Durant el primer vídeo, com és habitual, es fa una valoració de la setmana anterior. A més, també es despedeixen i animen a tothom a continuar aprenent sobre el tema: Al segon vídeo, Richard Halverson parla de “Tecnology inside vs. outside of classrooms”. Parla de com els canvis d’aquest segle XXI impliquen desafiaments, com el de l’educació. Apunta que no s’inverteix en educació com en tecnologia per aprendre, si es fa ben servir.
Els infants aprenen mitjançant les eines tecnològiques que no només donen accés a l’entreteniment sinó també a una millor formació. Però la gran majoria d’escoles encara són encara 1.0 i els nens treballen (o no) amb les tecnologies a casa i no a l’escola. Comenta que el problema no és l’accés a la tecnologia sinó a la pràctica de la tecnologia. Remarca que els jocs tenen molt poder de participació i en són exemples totes les comunitats que es creen al voltant d’un joc: fòrums de discussió, blogs, etc.
Al vídeo següent, Constance parla de captivar i motivar; de les comunitats online i dels estudis empírics que s’hi relaciona. Dins una comunitat es busca un estatus.
Aquest s’aconsegueix per mèrit i expressa un coneixement valorat per la resta de la comunitat. Se’n deriva, doncs, satisfacció i és una motivació de caràcter intrínsec.
En aquest vídeo, Liz Lawley, ens parla de com els jocs poden incidir en la percepció de la realitat i a conèixer-la millor. Explica que no li feia especialment gràcia que el seu fill gran jugués a un joc determinat perquè no li semblava que el seu fill pogués aprendre alguna cosa bona del joc. Temps després, la família va fer un viatge a Florència i, gràcies al joc, el seu fill va poder-li explicar tots els detalls de la història i l’art de Florència…Sorprenent…
Els jocs, doncs, poden implicar un profund coneixement d’espais o matèries.
Deborahh Fields i Jim Bower ens parlen de la relació del joc i l’alfabetització; de com canalitzar els videojocs cap a l’aprenentatge; que s’ha de crear informació útil. També expliquen que als nens se’ns incentiva a fer trampes perquè són creatius i, a més, els agrada.
Una manera original de solventar problemes…Apunten que, per fer trampes, has de conèixer bé el joc i això implica fer percentatges i fraccions.
Sasha Barab, dissenyador de videojocs, ens parla del “Transformational play“, on el videojoc forma part de la solució al problema dels sistemes escolars tradicionals. Apunta que els nens prefereixen aprendre jugant i que es pot portar els videojocs cap al camp de l’aprenentatge amb jocs de simulació, acció o altres.
Parla de la importància del context i del contingut; també comenta que els nens aprenen més amb els jocs perquè es poden equivocar i, així millorar..Aprenen que les decisions tenen conseqüències, però tenen oportunitat d’errar i corregir mentre aprenen al ritme dels seus coneixements.
El següent a parlar torna a ser Richard Harlverson. En aquesta ocasió, proposa els jocs com a evaluació. Ja que s’estructuren per nivells, dosifiquen la informació, que és més ben assimilada. Pensa que les evaluacions de les properes generacions d’escolars, estarà basada en mecàniques de joc que fan d’evaluadors dels alumnes.
Comenta que el model tradicional d’escola fa una vinculació realment inexistent entre evaluació i aprenentatge. En aquest clip també intervé Matthew Berland, que comenta que els videojocs són molt útils per estudiar com la gent aprèn perquè es pot registrar cada clic i és mesurable. Douglas Clark, que també intervé al final d’aquest setè vídeo. Planteja com haurien de ser les escoles.
La penúltima intervenció és a càrrec de Matthew Berland, que ens parla sobre la millorar dels estudiants en mates i lectura jugant a videojocs durant una hora al dia…
Al final, ho acabarà receptant el metge.
L’última intervenció, com és habitual és del mentor del curs, James Paul Gee. Ens introdueix un últim principi “The Cycle of Expertise“: sobre com es produeix el mestratge, de com una persona arriba a dominar alguna disciplina. Ja ho deien els antics que per ser just s’havia d’impartir justícia…Gee comenta que hi ha 4 passes per arribar al mestratge:
1. Plantejar un problema desafiant
2. Practicar
3. Adquirir coneixement d’aquest pràctica
4. Acabar convertint-te en un expert
Per acabar el curs, Gee ens repassa els seus 13 principis a tenir en compte a l’hora de dissenyar videojocs per a l’aprenentatge.