La moneda és un invent humà: una eina que fem servir els humans per intercanviar productes i serveis. I tot invent arrenca amb una idea, una abstracció. I qui governa la idea, governa l'invent.
La moneda, en realitat, és confiança: un acord entre les persones que li donen valor usant-la. I quan hi ha molta confiança, no cal ni moneda perquè es poden fer intercanvis directes. A l'antiguitat es feien servir petxines enlloc de monedes i, ara, béns intangibles, com el Bitcoin i altres criptomonedes. També existeixen monedes socials, que en paper o en digital, conviuen amb moneda FIAT.
Les monedes FIAT 1[1] (euro, dòlar, etc.) són monedes imposades pels estats. A ningú li demanen si vol fer servir aquestes monedes: vénen per defecte al sistema imperant. La problemàtica, en realitat, és la seva creació.
1: https://es.wikipedia.org/wiki/Dinero_por_decreto
Fins als anys 70, la moneda anava vinculada amb el "patró or" i hi havia certa equivalència entre l'or que es tenia i el diner que s'emetia. Però a partir dels 70 la cosa va canviar: des de llavors, són els bancs (empreses privades) qui tenen l'autoritat per crear moneda. I la creen en base al deute, que és com una bola de neu que creix i creix, i que sempre esclafa a algú... Les crisis econòmiques són cícliques i sempre acaben empobrint les més pobres i enriquint les més riques.
Conclusió: la creació monetària de les monedes FIAT és un problema generalitzat que crea desigualtats.
Pel·lícula: El miracle de Worgl (VOSC)
Internet i les seves tecnologies digitals, ens han permès fer un salt quàntic en qüestió d'abstraccions, és a dir, que a partir de béns intangibles com els protocols o les llicències o els programaris, podem comunicar "de tu a tu" a gran escala, tant per enviar un correu electrònic com per fer transaccions monetàries.
Des del 2008, arrel de l'invent del Bitcoin (la primera moneda d'Internet o descentralitzada) s'han anat creant altres monedes digitals, normalment especulatives i que tenen el seu propi mercat bursàtil. I amb segons quins invents (el cinema, els videojocs, bitcoin...) sovint passa una mica el mateix: es comencen demonitzant per les èlits a través dels seus mitjans d'informació afins.
Però només fins que el capitalisme i les seves indústries (culturals, financeres) es prenen el temps de fagocitar la tecnologia en qüestió i fer-se-la seva. Per blanquejar la tecnologia abans demonitzada, simplement es canvia el nom: si abans deiem que Bitcoin era el dimoni, ara batejem la cosa com a "blockchain" (cadena de blocs), i ara sí que ja es pot parlar de les bondats de la descentralització econòmica, però si es fa des dels bancs, que usen aquestes tecnologies i les venen com a servei.
En general, a les escoles no s'explica com es creen els diners. Però hi ha entitats financeres que intenten colar-se a continguts escolars perquè l'alumnat aprengui a demanar un crèdit i fer inversions. Així que és normal que a poques persones se'ls hi ocorri posar el qüestió el sistema financer i la seva creació monetària. Però n'hi ha que no només posen en qüestió el sistema, a més, se n'inventen un de nou i el posen en pràctica.
Conclusió: el protocol del Bitcoin ha possibilitat fer transaccions digitals segures a través de la criptografia i, com és coneixement lliure, cadascú ha pogut adaptar la tecnologia al seu gust. Els bancs han creat serveis perquè puguis pagar amb el telèfon intel·ligent, i altres persones han creat una criptomoneda que, a diferència de Bitcoin i la resta coneguda, és més ecològica, cooperativa i humana, la moneda lliure Ğ1.
La moneda lliure és un invent que, com qualsevol moneda alternativa uses si vols, ningú t'hi obliga. Però a diferència de les monedes alternatives conegudes (bitcoin, rec, faircoin, monedes socials, locals, etc.) és una moneda que creen les persones amb la seva simple existència, i és per això que es basa en la confiança entre les persones que l'usen.
La Ğ1 és la primera moneda lliure i, tècnicament, és la primera posada en pràctica de la Teoria Relativa de la Moneda (TRM), per Stéphane Laborde. Aquesta teoria respòn a la pregunta "Com podem fer que cada individu, indistingiblement d'on i quan hagi nascut, sigui igual a tots els altres en quant a la creació monetària?". Segons la TRM, l'economia tindria quatre llibertats que s'inspiren de les quatre llibertats del programari, per Richard Stallman.
Llibertats el programari:
Llibertats del programari - en
Llibertats de l'economia:
Imagina un món on totes les persones que hi viuen generen recursos pel simple fet d'existir i de forma igualitària, independentment de la seva força de treball o pedigrí. Un món on pots triar la moneda que vols, pots accedir a recursos, pots crear el que vulguis i posar-li el valor que creguis convenient. I a més, tens la llibertat d'intercanviar com s'acordi, amb moneda o fins i tot, sense. I si bé sembla utòpic, ja està passant.
Més info:
Vídeo: La moneda libre (sin tapujos)
Article: Descobrir la Moneda Lliure
Vídeo: Charla de @kapis sobre la Moneda Libre
La moneda lliure Ğ1 es basa en la creació 1[2] d'un Divident Universal (DU) 2[3]. Aquesta creació és possible amb l'existència humana, és a dir, que pel simple fet d'existir, tens dret a cocrear moneda. Per fer possible la cocreació descentralitzadament, sense cap entitat central com els bancs, la Ğ1 fa ús de la criptografia i és per això que és una moneda digital o criptomoneda.
2: https://monedalliure.org/entendre
3: https://monedalliure.org/entendre/el-divident-universal
Un DU no és una renda universal. La renda es reparteix des d'una institució i el DU es cocrea per existència humana. I és per això que el més important és garantir una xarxa de confiança 3[4].
4: https://monedalliure.org/entendre/la-xarxa-de-confianca
A la Ğ1, la confiança té una triple vessant: matemàtica, tècnica i humana. En la part tècnica, -que es basa en una teoria matemàtica-, la Ğ1 confia en la tecnologia de cadenes de blocs i estableix certes regles en la seva codificació per gestionar les certificacions humanes. La part més humana és la de la confiança entre les persones que se certifiquen, i que accepten la llicència de la Ğ1.
Aquesta llicència són les normes de participació bàsiques i es detallen més endavant. Per introduir-la, podem dir ràpidament que es basa en que només hi ha un sol compte per persona, que coneixem a qui certifiquem i ens assegurem que hagin entès la llicència. Així com informar de comptes falsos.
Tant el sistema financer tradicional com l'emergent mercat de les criptomonedes tenen despeses energètiques importants. Al principi, tothom podia minar bitcoins des del seu ordinador, però amb l'augment de l'ús també ha augmentat la dificultat de càlcul i, amb ella, la necessitat de màquines cada cop més potents per mantenir el sistema. A dia d'avui, només poden minar Bitcoin màquines amb gran capacitat de computació.
Però a la moneda lliure Ğ1, tothom qui ho vulgui, membre cocreadora de moneda o no, pot muntar un servidor Duniter que faci de node per reforçar la xarxa de la moneda lliure Ğ1. Els nodes s'ajuden a possibilitar els càlculs i forjar les transaccions a la cadena de blocs. No competeixen, és més, si un node ha creat un bloc es retira de la forja perquè un altre node creï el següent. I com cooperen, la despesa energètica és menor que la dels altres sistemes coneguts.
Més info:
Per entendre millor la creació monetària central de la FIAT i la cocreació monetària descentralitzada de la Ğ1, és molt recomanable participar d'una partida del joc Ğeconomicus. Aquest joc té tres parts: en una primera part, es juga amb moneda FIAT i hi ha un banc central que crea i distribueix la moneda tal com ho fan els bancs avui dia, en base al deute.
En una segona part, es juga amb moneda lliure Ğ1 i el banc se substitueix per una cadena de blocs que crea la moneda en funció de les humanes que hi participen. Com al joc es van recollint dades, a la tercera part s'analitzen aquestes dades i es recullen les impressions de les participants. El joc té una durada d'unes 3-4 hores.
Més info:
Materials sobre Ğeconomicus. Versió catalana-Galuel
Ğeconomicus en francès. Versió original
Es pot participar de la Ğ1 sense ser-ne membre. Si participes sense ser membre no crearàs moneda però podràs intercanviar productes i serveis amb altres persones. Per usar la moneda lliure, igual que es fa a altres criptomonedes, només cal descarregar algun d'aquests programes (Cesium.app, Kasia, etc.) i crear-se un compte per generar un moneder. Al fer-ho, es genera una clau pública, un número molt llarg que t'identifica. I a partir d'aquí, ja pots rebre i enviar transaccions. És el mateix que enviar un correu electrònic (emissor, receptor, canal, missatge), però a més d'un missatge pots enviar una transacció.
No tinguis pressa. Crea un compte no-membre i familiaritzat amb conceptes, eines i persones al teu ritme abans de crear el compte-membre i demanar certificacions. Fes transaccions petites, prova eines diferents, vés a reunions locals, participa del fòrum... Hi ha moltes coses que pots fer per començar a participar d'una economia lliure. I si t'agraden les dinàmiques i et sents a gust participant, tindrà tota la coherència que en vulguis formar part també cocreant la moneda.
Si bé es pot tenir més d'un moneder, només un dels teus comptes pot cocrear moneda perquè la creació de la Ğ1 es basa en l'existència humana i totes les persones humanes som úniques. I aquesta és la primera norma de la llicència de la moneda lliure Ğ1: per fer-te membre cocreadora hauràs d'acceptar aquesta llicència, és a dir, que et compromets a respectar les regles que han acordat les persones que ja hi participen.
Per esdevenir cocreadora de moneda, una persona ha de ser certificada per almenys cinc altres persones que ja estiguin cocreant moneda. A mida que creix la comunitat el nombre de persones s'incrementa. A l'inici, al 2017, el nombre mínim era de tres persones.
Com a ritual d'investidura, abans de demanar les certificacions, pots convocar a una reunió a les persones que vols que et certifiquin i explicar-els-hi una mica què has entès de la llicència i si t'hi compromets. No és cap examen, però serà bo si et fan preguntes sobre coses que considerin bàsiques i que no hagis especificat.
La llicència de la Ğ1 són les regles per participar de la moneda lliure Ğ1. I a març de 2021, impliquen els següents compromisos:
Ningú més a part de nosaltres mateixes és responsable del nostre moneder, és a dir, que no hi ha cap servei de recuperació de contrasenyes. A partir d'ara, tu ets el teu propi banc i t'has de fer responsable dels teus comptes.
És bona cosa recordar la frase i la contrasenya del teu compte. Una manera de crear contrasenyes segures és fer frases que continguin majúscules, números i caràcters especials com signes de puntuació o espais. Per exemple: ¿Sabies que al 1988 el meu avi em va regalar una BH verda? Si encara vols que sigui més segura, posa faltes d'ortografia: ¿Savies ke al 1988 el meu abi hem ba regalá una BH berda?
Però si vols, també pots fer ús d'un programa per gestionar contrasenyes. Amb una contrasenya mare, pots emmagatzemar tantes contrasenyes com vulguis. Per fer-ho amb programari lliure comunitari, tenim KeepassXC.
Quan creem un moneder en una criptocartera es crea un joc de claus: una de pública i una de privada. La pública és la que s'ha de compartir amb tothom; i la privada és la que no s'ha de compartir amb ningú (excepte en cas d'herència i coses per l'estil).
Una clau pública és com una adreça de correu electrònic o una bústia de correu postal. La clau pública és la que has d'anunciar perquè altres et puguin fer transferències al teu moneder.
Sovint, per fer una altra analogia, es compara aquest joc de claus amb un cadenat i una clau. El cadenat seria la clau pública i la clau, la privada. Només la clau privada (que només tens tu) obre el cadenat públic (de la bici que has deixat al carrer, per exemple).
L'arxiu de revocació és el que et permet anul·lar un compte. Si perds les credencials d'un compte no podràs recuperar les junes que hi tinguis, però almenys podràs eliminar el compte membre i crear-ne un altre, demanant de nou les certificacions, és clar.
Guarda els arxius importants com el de revocació en algun lloc on només hi accedeixis tu o gent de la teva confiança.
I fins aquí la miniguia d'iniciació. Gràcies per llegir!