RIMEICS: Cicle de cinema de Ciència-Ficció
Dissabte 10 d’octubre de 2009. Ultimátum a la Tierra (1951)
Títol original The Day the Earth Stood Still. Dirigida per Robert Wise.
El cinema de Hollywood de la dècada dels cinquanta reflecteix a la perfecció l’ambient que es respirava -a nivell internacional- durant La Guerra Freda, és a dir, les tensions que es van desencadenar entre rusos i americans després de la segona guerra mundial.
Segons els Estats Units, el sistema comunista s’havia convertit en una amenaça a les postulacions del “somni americà” i el cinema va recollir totes aquestes pors, paranoies i inquietuts de l’inconscient col·lectiu de l’època i les va convertir en pel·lícules on l’amenaça comunista, bàsicament, es travestia en extraterrestes o monstres que amenaçaven la Terra.
Alguns exemples podrien ser The Thing from another world (El enigma de otro mundo), de 1951; The War of Worlds (La guerra de los mundos), de 1953; Invaders from Mars (Los invasores de Marte), de 1953; Them!(La humanidad en peligro), de 1954 i la magistral ambigüitat de The invasion of the bodysnatchers (La invasión de los ladrones de cuerpos), de 1956.
La idea original del film de Robert Wise està basada en el conte Farewell to the master (El amo ha muerto), de Harry Bates, un dels guionistes de la pel·lícula. The day the earth stood still és un curiós missatge de pau en un context on la carrera espacial i armamentístico-nuclear entre els Estats Units i Rúsia, i en definitiva, la lluita ideològica entre el capitalisme i el comunisme, promovien una atmòsfera pessimista en que l’ésser humà semblava anunciar la seva pròpia destrucció.
Klaatu (Michael Rennie) arriba a Washington des de l’espai exterior a mode de mesies gal·làctic i anuncia que té un missatge important a transmetre: els humans hauran d’aprendre a col·laborar amistosament i no a destruir-se els uns als altres. En cas contrari, la Terra serà destruïda. Davant la impossibilitat d’una reunió dels caps de govern de tots els països del món, Klaatu es fa passar per humà i es relaciona amb els ciutadans per tal de predicar el seu missatge de fraternitat universal. El nom humanoide que tria, Carpenter, fuster en anglès, evidencia l’intencionat paral·lelisme amb la figura de Jesucrist i al igual que aquest, Klaatu, serà traït per un Judes dels anys cinquanta, mort pels soldats (americans en aquest cas) i ressucitat pel seu robot omnipotent Gort, una mena de Gòlem plasticós “a la yanqui” que exerceix de justicier intergalàctic.
Tot i així, aquesta analogia religiosa sui generis i l’explícita propaganda pacifista que es presenten al film, no van tenir conseqüències en una època on les sospites i persecucions del maccartisme estaven fent estralls a Hollywood. Cal destacar la tensió i la intriga de la pel·lícula, aconseguida a base d’un bon ús de la fotografia per Leo Tover i la música del magistral compositor Bernard Hermann, gran col·laborador d’Alfred Hitchcock.
Tot i ser una pel·lícula de serie B i no haver conquerit Hollywood, The day the earth stood still de Robert Wise, va ser guardonada al 1952 amb un Globus d’Or honorífic a la pel·lícula que promovia l’enteniment internacional i va ser inclosa en el catàleg del Registre Nacional d’Estats Units, creat per a la conservació de la història del cinema.
Al 2008, Hollywood ens ha fet arribar una més que deplorable adaptació ecologista d’aquesta magnífica pel·lícula, protagonitzada pel “salva-mons” Keanu Reeves, on el missatge antibèl·lic s’ha perdut entre l’star-system i els efectes especials.