El Bitcoin va passar de no valer res a moure un mercat de milions de dòlars. A més del propi Bitcoin, hi ha altres monedes anomenades altcoins o monedes alternatives, i altres enginys com els NFT (Non Fungible Tokens o ítems digitals pseudoúnics) que tenen els seus propis criptomercats. I és clar, arriba a un punt, que les autoritats volen regular el criptosarau.
Més informació sobre l'actual criptoEcosistema a:
CriptoCoses: monedes, mercats i altres modernitats
He trobat un article que explica la situació actual sobre la regulació de les criptomonedes en diversos països. En aquesta entrada en faig un resum. No sóc economista ni jurista, així que podria malinterpretar informacions. Aneu a les fonts d'aquest document (actualitzat el 9 de maig de 2022 quan va ser consultat per darrera vegada, el 29 de juny de 2022):
Cryptocurrency Regulations Around the World
M'ha sorprès que l'article no mencioni El Salvador o la República Centreafricana (RCA). A dia d'avui, a tots dos països, el Bitcoin és moneda de curs legal. El Salvador va començar a acceptar-lo la tardor de 2021 i la RCA, a la primavera de 2022.
També aquest abril, Panama ha aprovat el projecte de llei 697, anomenat "llei cripto" i que regula la comercialització i l'ús de criptomonedes. Es podran pagar impostos amb criptoactius o taxar-los però no serà obligatori usar o acceptar criptomonedes. És per això que no es considera de curs legal.
Són les materies primeres com petroli, gas, carbó, metalls... Però també productes agrícoles com els cereals, el cafè o el sucre.
Són les accions, bons, deute i altres interessos en companyies, governs o negocis privats.
La Securities and Exchange Commission (SEC) diu que són "securities", la Commodity Futures Trading Commission (CFTC) diu que són "commodities" i el Treasury diu que és moneda. O sigui, que encara ho estan definint.
Les cases de canvi (exchanges) estan regulades pel Bank Secrecy Act (BSA) i s'han de registrar a la Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN). També han d'acomplir amb la Anti-Money Laundering (AML) i la Combating the Financing of Terrorism (CFT). En resum, se suposa que els preocupa el blanqueig de capital i el finançament del terrorisme.
D'altra banda, la Internal Revenue Service (IRS) veu les criptomonedes com a propietat que es podria taxar, entenc per pagar impostos. Es parla del cas entre Ripple Labs Inc. i la SEC, que al 2020 portava l'empresa als tribunals. Al 2021, la SEC també portava als tribunals Coinbase Global Inc. pel programa Lend i poc després Coinbase abandonava el projecte.
Va ser el primer país en aprovar un Bitcoin exchange-traded fund (ETF), el primer el 18 de febrer de 2021 i el segon al dia següent. Els dos al Toronto Stock Exchange. A més, la Canadian Securities Administrations (CSA), i la Investment Industry Regulatory Organization of Canada (IIROC) han clarificat que aquestes plataformes de mercadeig de criptomonedes han de registrar-se.
Canada considera a les firmes que inverteixen en criptomonedes com a Money Service Businesses (MSBs) i es requereix que es registrin a la Financial Transactions and Reports Analysis Centre of Canada (FINTRAC).
Respecte als impostos, Canada tracta les criptomonedes de forma similar a altres "commodities".
Considera les criptomonedes com a propietat però no com una moneda de curs legal. Les cases de canvi s'han de registrar a la U.K Financial Conduct Authority (FCA) i no poden oferir derivats. A més, han afegit requeriments específics per al Know Your Costumer (KYC) i també s'ha d'acomplir amb als anteriors mencionats: ALM i CFT.
Els inversors paguen un impost de guanys.
Es reconeixen les criptomonedes com a propietat legal sota la Payment Services Act (PSA). Les cases de canvi han de registrar-se a la Financial Services Agency (FSA) i acomplir les obligacions de l'ALM i la CFT.
Japó tracta els guanys generats amb criptomonedes com a “ingressos varis" (miscellaneous income) i els taxa en funció dels guanys.
Es considera propietat legal i estan subjectes a impostos sobre guanys de capital. Les cases de canvi poden operar si es registren a la Australian Transaction Reports and Analysis Centre (AUSTRAC) i acompleixen amb la ALM i la CFT.
Al 2019, la Australian Securities and Investments Commission (ASIC) va introduir requeriments per a les Inicial Coin Offerings (ICOs) i va expulsar les cases de canvi que oferien "monedes enfocades a la privacitat" (privacy coins).
Similar al Regne Unit, les criptomonedes són propietat però no moneda legal. El Monetary Authority of Singapore (MAS) llicència i regula les cases de canvi com està definit a la Payment Services Act (PSA).
Aquest país té la reputació de ser un lloc segur perquè no hi ha impostos sobre els guanys de capital a llarg plaç. Es taxa a les empreses que fan transaccions regularment amb criptomonedes, tractant aquests guanys com a ingressos.
No considera a les criptomonedes com a moneda legal ni actius financers. Al maig de 2021, es va demanar certa regulació a la South Korean Financial Supervisory Service (FSS) i s'ha d'acomplir amb la AML i la CFT.
Des del setembre de 2021, les cases de canvi i altres proveidors de serveis d'actius digitals s'han de registrar a la Korea Financial Intelligence Unit (KFIU), una divisió de la Financial Services Commission (FSC).
Poc temps després, el Parlament va aprovar un nou impost sobre els actius digitals i tindrà efecte al 2022. Ara, qualsevol guany en criptomoneda superior a 2000 dòlars serà taxat en un 20%. Sota aquest preu no hi haurà taxa.
No considera les criptomonedes com a moneda de curs legal però les classifica com a propietat. El Banc Popular de Xina (PBOC) va prohibir els criptomercats i diverses cases de canvi van canviar de seu.
A més, al maig de 2021, Xina prohibia també el minat de Bitcoin.
Les criptomonedes no són monedes de curs legal però la Central Board of Direct Taxation especifica que els inversors han de pagar impostos sobre els beneficis obtinguts.
Al 2018, la Reserve Bank of India (RBI), va prohibir a les institucions financeres realitzar transaccions amb monedes virtuals. Però el Tribunal Suprem va revocar la decisió al març de 2020.
És a dir, que encara no saben com tractar el tema. Per exemple, a inicis del 2021, es va fer una proposta de llei que il·legalitzaria emetre, tenir, minar i comerciar amb criptomonedes que no siguin actius digitals recolzats per l'Estat.
Les criptomonedes són legals a la major part de la Unió Europea (UE), però els intercanvis i la fiscalitat depenen de cada estat membre. En els darrers anys han entrat en vigor la Cinquena i la Sisena Directiva de la UE contra el blanqueig de capitals (5AMLD y 6AMLD), cosa que endureix les obligacions KYC/CFT i altres requisits.
Al setembre de 2020, la Comissió Europea va proposar un reglament sobre els criptomercats (Markets in Crypto-Assets Regulation, MiCA), un marc que augmenta la protecció dels consumidors, estableix una conducta clara al sector i introdueix nous requisits per a la concessió de llicències.