En un poble de València,
alegre com són tots ells,
i a la porta d'una casa
que casi un palau pareix,
a poqueta nit es troben
de conversa dos xiquets;
des de dalt del portal u
i l'altre den del rastell.
El del portal és Tonico,
que l'amo de casa és.
L'altre, que de res és amo,
és son bon amic Goriet.
El Tonico porta un tratge
que haurà costat molts diners:
porta un coll brodat a màquina
i tan blanc com una neu
i du unes sabates noves
que es veu la cara en la pell.
Goriet va fet una llàstima;
no porta més coll que el seu,
que el que duia en la camisa
temps ha... desaparegué.
Porta uns pantalons a péntols
i en la cinta du un cordell
que pareix una llicera,
però no és lo que pareix.
El cordell és una fona,
que el «xiquillo» és molt través.
Du una jupa vella i llarga
que no la feren p(er) a d'ell;
jopetinet no ne porta,
que no té jopetinet,
i du un parell d'espardenyes
una... de cada parell.
Motiu tenen p(er) a voler-se
i es volen els dos xiquets.
Que en lo món hi ha xocolate,
per Tonico ho sap Goriet;
i sap que hi ha codonyat
i pastes de moltes lleis
perquè en ell partix Tonico
lo que li donen a ell.
En canvi Gori li porta
móres negres d'albarzer,
algun manollet d'espàrrecs,
quan pot fer-ne un manollet,
caragols cristians, xonetes,
esclata-sangs i bolets
i si no li porta fruita
és perquè fruita no en té
i no és capaç de furtar-la
ni p(er) als altres ni p(er) a d'ell.
Però el niu que en lo Calvari
hi ha del cóp d'un ciprer,
aquell niu de cagarneres
que sap Gori i ningú més,
ha de ser per a Tonico
en quant tinga pardalets.
Així li ho ha promés Gori
que complix lo que promet!
Li prometé defensar-lo
una vega(da) contra tres
i a Tonico no el tocaren
els contraris... però a ell
la senyal que en lo cap porta,
un rogle sense cabells,
és la senyal de l'hazanya
que és la senyal d'un trinxet!
Tots els dies quant és hora
d'anar a escola apareix
de sobte per lo cantó
soltant un xiulit molt ferm
(pues sapiau que Gori xiula
com la màquina del tren).
Tots els teula(d)ins que busquen
molles de pa pel carrer
oint el xiulit de Gori
alcen el vol al moment
pues saben que va el xiulit
i la pedra(da) tot a un temps.
I que Gori té un atino...
que ni el de Guillermo Tell.
Baixa Tonico i a escola
se'n van els dos del bracet;
per lo camí casi sempre
algo que passa se veu
de les bolxaques de Tono
a la jupa de Goriet,
que si no ompli les bolxaques
és per lo grans que les té
i és veu gojar a Tonico
mentre fa eixe tracaleig.
I si Gori no l'abraça
no es que li manca el voler.
És per no embrutar-li el tratge
en lo brut que el porta ell!
Però el mira en lo carinyo
del goig i l'agraïment...
En sos ulls saragateros
hi ha una mira(da) que és un bes
i content recorda el dia
que li feren el trinxet!
Motiu tenen per a voler-se
i es volen els dos xiquets.
Però escoltem lo que diuen
que és com millor ho sabrem.
―Que botes més noves portes!
―Hui les estrene.
―Redell!
―Tu no has estrenat mai botes?
―Qui? Jo? Ni botes... ni res.
―Pos en eixes espardenyes
aniràs molt malament.
―Lo que vaig de mal, Tonico,
encara no ho saps tu bé.
―Ademés no són germanes...
―Ni cosines... Que han de ser!
Esta dreta és de ma tia
i em ve gran.
―Un poc només.
―I l'esquerra em ve xiqueta
que és del xicon del ferrer:
me la donà l'altre dia
perquè vaig manxar per ell;
i les dos tenen les soles
a banderes.
―Ai, Goriet!
―I quan camine em punxe
en les pedres del carrer
i he d'anar mirant a terra
com el que ha perdut... Redell,
que bé s'anirá en sabates!
―Vols tu aquestes?
―Toniquet!
―Prova si te vénen bones...
―Tonico, que brometes tens!
―Prova-te'n una.
―Bé, home,
vinga, me la provaré.
Saps que m'estan de primera?
―Ni fet aposta, Goriet;
demà tindràs tu les botes.
―I com t'ho faràs?
―No ho sé,
diré que em vénen estretes
que no puc portar-les més.
―Et vénen estretes, Tono?
―No, home, no: em vénen bé.
―Una mentira a ta mare
per mi no la digues, rei.
Si té que ser en mentires
no vull les botes, Tonet.
―Pos sense botes te quedes.
―Pos em quede tan content.
A la mare una mentira
deu ser un pecat molt lleig;
jo a la meua, si en tinguera,
no li'n diria per res.
―«Bueno», Gori, tindràs botes;
lo altre ja és compte meu.
..........................
Tonico a la seua mare
moltes mentires digué
però... a l'endemà tenia
sabates noves Goriet.
I és segur que eixes mentires
no les prendrà en compte Déu!
