No·s poria per lengua expremir les grandíssimes solemnitats que foren fetes en Bretanya en la sepultura de Tirant, car per lo duch de Bretanya e per la duquessa, e per tots los parents e parentes de Tirant, fon fet molt gran dol de la sua mort com saberen los actes de inmortal recordació que per ell eren stats fets e la gran prosperitat en què pujat era. E en aquell cars ja era mort lo pare e la mare de Tirant.
E lo rey de Feç molt grans almoynes e beneficis per l’ànima de Tirant féu e de la princessa, que despés molt bé e copiosament los docents mília ducats que l’emperador li havia dats. E festejat molt per lo duch e per tots sos parents, delliberà de tornar-se’n en la sua terra, car sis mesos havia stat en Bretanya per dar bon compliment a tot lo que l’emperador li havia dat càrrech.
Lo rey de Feç e la reyna prengueren comiat del duch e de la duquessa e de tots los parents qui tenien gran dolor de la lur partida. E lo vezcomte de Branches pres, per semblant, comiat de tots. E reculliren-se en les galeres e feren lur via devers les terres del rey de Feç. E nostre Senyor los donà tan bon temps que en breus dies foren en lo port de Tànger. E aquí ixqué lo rey de Feç e la reyna, ab tota la sua gent. E lo vezcomte de Branches, ab les XL galeres, se’n tornà en Contestinoble ab bon salvament e fon molt ben rebut per l’emperador, qui desijava molt saber lo que havien fet en Bretanya.
Lo vezcomte de Branches féu molt discreta relació a l’emperador de tot lo que havien fet, axí com per sa magestat era stat manat. L’emperador hi pres molt gran plaer, e comprà de continent lo comdat de Benaxí, qui era de la princessa, per trecents mília ducats, e donà’l al vezcomte de Branches en premi de sos treballs. Aprés donà a tots aquells qui se eren casats ab les criades de la emperadriu e de la princessa bones heretats, que·n podien molt bé viure a lur honor e cascú segons son grau, que tots n’estaven molt contents.
E aprés, per temps, casà totes les altres, axí com de bon senyor se pertanyia.