Aprés que l’embaxador Sinegerus hagué splicada l’ambaxada, demanà licència a l’emperador que pogués anar a fer reverència a la emperadriu e a la princessa, e l’emperador ne fon molt content. E obtesa licència, anà a la cambra de la emperadriu, hon trobà sa filla ab totes les dames, e lo cavaller féu sa reverència a la emperadriu e besà-li la mà. E besà la mà a la princessa e, ab lo genoll en terra, féu principi a semblants paraules:
–Senyores, mon capità e senyor, Tirant lo Blanch, se comana en gràcia e mercé de vostres excel·lències e besa-us les mans, oferint-se molt prest de venir ací per fer-vos reverència.
Com la princessa hoí que Tirant venia e que era tan prop, pres tanta alegria que per poch restà que no·s smortís. Emperò, encara stigué per bon spay fora de tot recort per sobreabundant alegria. E tornada en son recort, la emperadriu e la princessa feren molt gran festa a l’embaxador, abraçant-lo e fent-li moltes carícies, e interrogaren-lo de moltes coses, en special li demanaren quines gents venien en companyia de Tirant.
Respòs l’embaxador e dix com aquí venia lo rey de Sicília ab tot son poder e lo rey de Feç ab tot son poder, e ab la reyna, muller sua, qui·s nomena Plaerdemavida. E aquí venien tots los barons del regne de Túniç e de Tremicén e molta altra cavalleria que y eren passats per pendre sou, car aquí venien gents d’Espanya, de França, de Ytàlia, per lo gran renom e fama de Tirant. Axí mateix, com, per terra, venia aquell magnànim rey Scariano, senyor de la Etiòpia, qui era molt virtuós cavaller e animós companyó d’armes de Tirant.
–Lo qual ve ab molt gran poder de gent de cavall e de peu. E porta ab si la reyna, sa muller, per ço com té molt gran desig de veure la excel·lència de vós, senyora princessa, per la molta bellea que de vós ha hoïda mencionar, car aquesta reyna és una de les bellíssimes dones del món e complida de totes virtuts.
E més, los dix com Plaerdemavida era sposada del senyor d’Agramunt e venia allí per ço que la magestat de l’emperador y d’ells li fessen honor a les sues bodes. E recità’ls largament la manera de la conquesta que Tirant havia fet de la Barberia e com, tot quant havia conquistat ne guanyat, tot ho havia repartit, que no s’havia res aturat, e que, totes les gents del món qui·l veÿen ni l’hoÿen nomenar, l’adoraven en la terra. E moltes altres virtuts e laors los recità de Tirant, les quals tinta ni paper no bastaria a descriure.
Com la emperadriu e la princessa hagueren hoÿdes recitar de Tirant tantes virtuts e singulars actes, staven admirades de la molta gràcia que nostre senyor Déu li havia feta. E era amat e volgut de tot lo món. E de sobres de consolació e de alegria lançaren dels ulls vives làgremes com pensaven que aquest seria reparador e defenedor de la corona de l’Imperi Grech, car ja eren fora de tota sperança de salut y de repòs, sperant cascun dia ésser cativades e desonrades e vituperades per los enemichs de la fe. E hagueren molt gran plaer com los dix de la venguda de la reyna de Ethiòpia, e majorment la princessa, per ço com li havien dit que era molt bella e virtuosa, per què desijava haver molt sa amistat. E tant duraren les rahons que fon gran hora de nit, per lo molt plaer que trobaven en les paraules de l’embaxador, e donaren part a la nit.
La emperadriu restà en la sua cambra e la princessa se n’anà a la sua. E l’embaxador la pres del braç e, acompanyant-la, anant axí, la princessa li demanà per què li havia besada la mà tres voltes. E aquest li respòs com ne tenia manament de son senyor Tirant, lo qual la suplicava fos de sa mercé li volgués perdonar, car altrament jamés li gosaria venir davant per lo gran defalt que fet li havia, de què·s tenia molt per culpable.
Respòs la princessa:
–Cavaller, digau a mon senyor Tirant que, allà hon no ha culpa, no y fretura perdó, car demesiat seria. Emperò, si ell creu haver fallit vers mi, yo·l suplich que per smena yo haja prestament la sua vista, que és la cosa que més desige en aquest món. E no·m vulla tardar la salut, la qual tan longament he desijada ab desig insaciable, e confie de mi, car yo·l faré benaventuradament viure ab complit repòs del que tant ha desijat.
E pres comiat l’embaxador de la princessa e anà-se’n a la posada que l’emperador li havia feta aparellar ab compliment de tot lo que mester havia. E aquella nit lo capità Ypòlit féu fer molt bella guayta per la ciutat e féu star molt ben fornida la muralla entorn de la ciutat, que negú, de tota aquella nit, no·s posà a dormir per la molta temor que tenien dels moros e, d’altra part, molt gran alegria per veure la batalla que Tirant daria al stol dels moros.
Ací·s lexa lo libre de parlar de l’emperador, qui fa guardar molt bé la ciutat, e torna a recitar de hun cars que féu la Viuda Reposada, àlias Endiablada.