Tengut lo consell, l’embaxador se mès en orde e, molt ben acompanyat, féu la via de la ciutat tot desarmat, e tota la sua gent, mas ben abillat. E trameteren, ans que partís, hun trompeta per demanar salconduyt e de continent li fon atorgat. E tornada resposta per lo trompeta, l’embaxador entrà dins la ciutat ab tota la sua gent e féu la via del castell hon los reys eren, los quals eren aquests: lo rey de Feç, lo rey Menador de Pèrsia e lo rey de Tremicén que havien elet per mort de l’altre que lo rey Scariano havia mort, e era nebot de aquell. Los altres reys eren morts en les batalles que havien hagudes.
Com l’embaxador fon davant los reys, los quals se eren tots ajustats per hoyr l’ambaxada, e sens saludar e fer reverència alguna, l’embaxador los dix:
–A vosaltres qui poderosos reys ésser solíeu, de part del sereníssimo e crestianíssim rey Scariano e del magnànim capità, vençedor de batalles, Tirant lo Blanch, vinch yo embaxador per notificar a la vostra presència la voluntat de lurs senyories, dient-vos que dins tres dies hajau buydat la ciutat de Caramén e tota la Barberia. Altrament, passats los tres dies, vos aparelleu a la batalla, la qual sens dubte serà en total destrucció vostra e exelçament de la fe crestiana. Per què, si de savis reys volreu stendre vostra fama, ensiguiu lur consell, recordant lo nom de Tirant, spantable a les vostres orelles, y les mans de aquell, odioses als enemichs de nostra ley. No us oblideu la prosperitat y exalçament del rey, perquè, obeynt lo que us recite, siau stalvis de vostres vides y piadosos de vostres pobles.