–¡O, incomparable desaventura, que los meus trists e miserables fats han subjugat la mia persona ab plors, gemechs e dolorosos pensaments! E ja aquell cruel e impiadós Plutó, déu de les perpetuals e orribles tenebres, e Megera e Proserpina ab les altres fúries infernals, no hagueren suposat la mia ànima a tan cruels e incomportables penes e turments com fa a mi la desconexent fortuna. Ja no sé davant qui puixa posar la mia justa clamor. Servint yo a aquella ab tanta constància e fidelitat, ab tan gran honor e reverència, sperant de aquella lo just premi de mos treballs e dels meus bons serveys condigna remuneració, no solament és feta a mi ingrata, mas molt dura e capital enemiga. No fóra a mi la mort tan odiosa com trobar-me destruhida de tota honor e senyoria. Aquesta és la major e pus intol·lerable desolació que als mortals dóna la irada fortuna; aquesta és portada ab irremeyable impaciència. Veig-me en exili entre gents bàrberes e de la mia pròpia pàtria e dels conjuncts a mi en afinitat e amicícia separada. Les mies viles e castells e tot lo meu patrimoni són stats occupats per infels crudelíssims ab insaciable ferocitat. ¡O, mort, jatsia la memòria tua aterra les penses humanes, prech-te no·m sies ara piadosa! ¡Tu qui est fi de tots los mals de la trista e miserable vida, dóna terme a la mia incomportable dolor e intol·lerable agonia! ¿Qui és aquell tan inhumà e ab tanta impietat que no·s dolga de la mia trista joventut?
E dient aquestes paraules los seus ulls destil·laren vives làgremes mesclades ab gemechs e sospirs, mostrant que lo cor li fallia. E com Tirant véu aquella en tan perillós strem de la sua vida, cuytadament abraçà aquella, e lançaren-li aygua en la cara e fregaren-li los braços fins que fon retornada. E ella inclinà lo cap sobre los pits de Tirant, ab gest molt trist e ab la cara tota demudada e descolorida. E Tirant no·s pogué tenir que los seus ulls no destil·lassen doloroses làgremes. E ab veu piadosa a semblants paraules féu principi.