–Prech-te, crestià valerós, que no t’agreuges perquè est stat tan maltractat per mon fill, car yo·t jur per Mafomet que no és stat fet per manament meu ni ab ma voluntat. E no tingues crehença que yo haja tengut tal pensament, ans mon delliber és stat, en aquest temps que no t’é vist, de tenir-te en compte de fill, com conega que n’est merexedor. E prech-te que·t vulles alegrar e conortar, perquè yo tinch sperança que per mijà teu yo dech ésser aconsolat. E deman-te perdó, car yo conech que tens justa causa de clamar-te de mi, mas yo·t jur a fe de cavaller que, si yo visch, la satisfacció serà tal que·n restaràs content. E no sies admirat si, com a cavaller fugitiu de batalla, de mon senyor te fas demanda, car yo crech que tu, crestià, deus saber molt en les armes, e seguides que deus haver guerres segons los senyals que en tu se mostren. E lo més que m’o fa creure és que com cayguist en terra diguist que ab ajuda del teu Déu conquistaries tota aquesta terra. E ajuda’m altra rahó per confirmar la mia crehença, car com te viu nuu, sens camisa, mirant lo teu ben proporcionat cors semblant lo de Sabastià, qui fon asagetat, e lo teu fon vist ple de ferides, qui les te donà no tenia gran pietat de tu, ni crech, com les rebist, no dormies ni les tues mans no devien star ocioses.
Per què·m par haver bé suficientment provat com tu deus ésser destre en les armes e sabedor en les guerres. E no sé què·t fretura cerquar altre pare que a mi e no sé per què demanes la mort, car ella és de tal natura que ve més prest als qui la temen que no als qui la desigen. Donchs, si tu stàs en suma misèria, pren sperit de confortació e aparta de tu tota manera de dolor e pensament. E prech-te que t’alegres perquè pugues donar a mi consolació, car yo desige tornar a no res com pens en la dolorosa batalla que havem perduda, e pensant encara en les piadoses làgremes de tots aquells qui són stats morts o ferits en la trista batalla. Per què de present te prech com a fill que hajes compassió de la mia misèria. ¿Què serà de la mia honor com aquest cars vinga a notícia de les orelles de les gents?
E féu fi a son parlar.
No tardà Tirant, ab veu piadosa, fer principi a tal resposta.