–Los cassos sinistres de fortuna fan variejar la pensa humana de aquells qui s’esforcen a complir los actes virtuosos qui són conformes a llur condició, ignorant los sdevenidors mals, qui són causa de impedir los bons prepòsits e serveys que lo vostre capità ha acostumat fer a la magestat vostra; car les coses noves solen més plaure e ab més sforç executar que les molt vistes, e lo que hom no té se sol ab major afecció desijar que lo que hom posehex, e neguna cosa és tan delitosa que per lonch ús no torne enujosa. E venint al que vull dir, ab licència de la magestat vostra, lo vostre capità s’és recullit en les galeres e ha ordenat, per sguart de la cama, de anar fins al port de Transimeno, e ab barca pujarà fins al castell de Malvehí; e la gent d’armes, per terra, fins en aquell loch mateix. E significa a vostra altesa, per mi, la sua prompta deliberació e partida.
Respòs l’emperador ab paraules de semblant stil:
–Cavaller, molt stich aconsolat de la bona nova que·m portau, car yo regracie molt a la divina Bondat com ha donat sforç de salut al nostre capità perquè puga partir, que és la cosa que més desije en aquest món aprés salvació a l’ànima, car la sperança que tinch en la sua gran virtut de cavalleria me fa oblidar tots los passats mals. E per ço com pens que serà repòs de la mia senectut, vull pendre a Tirant en compte de fill. Pregau-lo de part mia que, axí com fins ací ha ben obrat, ho persevere de ací avant molt millor, car lo premi de tan gran servey serà tal que ell e tots sos parents alegrar-se’n poran.
Lo senyor d’Agramunt besà-li la mà e pres son comiat. Aprés anà a la cambra de la emperadriu e pres son comiat, e de la princessa per lo semblant.
Com la emperadriu véu que Ypòlit se’n devia partir, e la princessa Tirant, feÿen molt grans lamentacions. E cascuna plorava e·s dolia de sos mals, en special la princessa, que axí·s partís Tirant d’ella sens dir-li res. Cuytadament anaren a la cambra de l’emperador per veure si era ver la lur partida e l’emperador los ho recità tot.
La princessa <span class="tooltip">apoderà<span class="tooltiptext">'va fer o va aconseguir'</span></span> que l’emperador anàs a la mar perquè ella hi pogués anar, e la emperadriu que no s’i tardà. E per quant l’emperador aplegà primer a la mar que no elles, posà’s dins una gran barca e entrà en la galera. E pregà molt a Tirant que tot l’imperi tingués per recomanat. E Tirant li dix paraules molt afables, fent-li oferta largament de tot lo que·l pregava, e encara més lo aconsolà per tal forma que l’emperador ne restà molt content.
E tots los mariners donaren de consell a l’emperador que prestament ixqués en terra per causa de hun negre núvol qui ab grans trons e lamps venia acompanyat. L’emperador fon tornat a terra. La princessa, ocupada de molts pensaments, dolent-se molt com no era stada allí com son pare entrà en la galera, perquè ella y fos entrada e hagués pogut veure e parlar ab Tirant. La mar era ja tan brava que no consentia que dones y deguessen entrar, e son pare tanpoch no lo y haguera consentit. La princessa, qui no véu altre remey, los seus ulls destil·lant vives làgremes, ab infinits sospirs adolorits pregà a Plaerdemavida que entràs en la galera e que sabés la causa o causes per què Tirant axí cautelosament se era recollit sens dir-li res, e les mans, al passar, per què les se havia posades davant la cara, e més avant, per què no volgué aturar en lo palau, lo que altres vegades tant havia desijat.
E Plaerdemavida, perquè era donzella molt entesa e de bon sentiment, hagué molt bé compresa tota la intenció de sa senyora, e posà’s en una barca, ab Ypòlit y altres qui l’acompanyaven.
No comporta ésser dita la dissimulada dolor que la emperadriu pres com véu que Ypòlit pujava en la galera.
Com fon dins, Tirant no féu gens de cara a la donzella, però ella s’esforçà que Tirant la hoýs e no tardà de fer-li present de semblant embaxada.