–Molta és la glòria per als cavallers qui en armes són sperimentats com se troben vençedors sens ésser reproches. E per ço supplich a la molta gentilea de vosaltres, senyors, vos plàcia dir-me qui és stat lo millor dels vençedors ne a qui han donada la honor e premi de aquesta solenne festa.
–Senyor —dix Tirant—, en aquestes honrades festes hi són venguts molts cavallers de gran auctoritat e senyoria, car aquí havia reys, duchs, comtes e marquesos, nobles e cavallers e infinits gentilshòmens de linatge molt antich, e quasi los demés qui no eren cavallers en aquest honrat pas han rebut l’orde de cavalleria, e no és stat negú que novell cavaller se sia fet que no haja fet armes civils o criminals. Allí féu armes ab sforçat ànimo de cavaller lo duch de Aygües Vives, e ab ell venia molta gent, e de sa companyia se feren cavallers passats LX gentilshòmens de nom e d’armes e de quatre quarters. E aquest duch féu armes a peu e a cavall e de totes fon vençedor. Lo germà del duch de Burgunya, ab gran ànimo, ixqué de la batalla com a virtuós cavaller qui és. Aprés féu armes lo duch de Cleves e fon-li donada molta lahor e honor. E de molts altres senyors que y són venguts han fetes armes com a nobles cavallers, e puch-vos dir, senyor, ab tota veritat, que passats CL cavallers hi són morts.
»E diré a la senyoria vostra una cosa de gran admiració, que un infant —a mon parer no passa XIIII o XV anys, e tots li fan molta d’onor e dien-li lo gran conestable de Anglaterra, e lo rey li fa molta de honor— un dia vench a la posada de aquests mos senyors que açí són e demanà per mi. No sabent lo meu nom, quasi per senyals me trobà, e pròpiament és de la mia disposició, e, com me véu, me preguà tan graciosament que yo li volgués prestar lo meu cavall e les armes, per ço com lo senyor rey e la comtessa, sa mare, no volien que fes armes ni a peu ni a cavall per lo gran perill que en les armes són. E tant me preguà e de tan bona gràcia que no li poguí dir de no, ans li diguí que de bona voluntat lo y daria. E dins lo camp, los cavallers vos daven armes e cavall a tota vostra voluntat, emperò ell no volgué sinó les armes mies e lo meu cavall.
»E sí li diguí:
–Conestable, senyor, mos béns e la persona, de tot vos faré plaer e servir. E, d’altra part, me dolia lo cor per veure’l tan jove e tan bell cavaller: no volguera que la sua persona rebés mal ne dan.
»Emperò son desig se complí, que féu les armes, que lo rey ni sa mare, la comtessa, no u saberen fins a tant que les armes foren del tot finides. Dich-vos, senyor, de tots los cavallers qui armes han fet en aquest honrat pas, un encontre tan bell e singular no s’i és fet tal com aquest. Car de la primera que féu l’encontrà per mig de la careta del baçinet, que de l’altra part li passà una gran braça de la lança. Com lo cavaller fon mort, lo rey sabé que aquell tan bell encontre havia fet lo seu conestable. Tramés per ell, e aquell, molt temerós, scusà’s de no anar-hi. A la fi, més de força que de grat, anà davant lo rey e lo rey lo représ molt. Bé mostrà sa excel·lència que l’amava de grandíssima amor, dient-li que havia fet armes sens licència sua ab home de tan gran força com era lo senyor de Escala Rompuda —en aquella companyia deÿen tots que era lo millor cavaller dels mantenidors de camp e de major força e ànimo de cavalleria—. E més, li dix que no tingués atreviment de fer més armes sens licència e manament seu.
E com lo conestable véu la gran reprenció que lo rey li havia feta, dix ab gran ira un tal parlar:
–Donchs, senyor, ¿serà veritat que yo haja rebut l’orde de cavalleria e que haja ésser tengut per lo més abatut cavaller de tots, que per temor de la mort vostra magestat no·m leixe fer armes? Puix só cavaller, tinch a fer obres de cavaller, axí com fan tots los altres bons cavallers. E si vostra altesa no vol que veja los perills de les armes, mane’m que stigua vestit com a dona entre les donzelles de la senyora reyna, axí com féu aquell invencible cavaller Achil·les entre les filles del rey Príam de Troia. ¿E no sap la magestat vostra de aquell pare e senyor meu Guillem, comte de Varoych, com tenint lo ceptre real fon vençedor de tantes batalles, e ab lo seu virtuós bras a taill d’espasa fon vençedor e destruïdor dels moros, e pres a mi per los cabells e féu-me matar un moro, si bé era de poca edat, e tot sullat de sanch volgué fer-me vençedor e leixar-me allò per doctrina de bé a fer? E plàcia a la divina Bondat que no vixqua yo en lo món si tal com ell no dech ésser. Donchs, mon senyor, si yo vull emitar a mon pare en la honor e virtut de cavalleria, vostra altesa no m’o deuria vedar, per què supplich a la sereníssima magestat vostra dar-me licència demà pugua combatre un cavaller a tota ultrança, cors per cors, ab armes defensives e offensives.
Féu principi lo rey a tal parlar.