–Pare senyor, ¿per què vostra senyoria no parla axí bé de aquell tan famós cavaller lo comte Guillem de Varoych, del qual he hoÿt recitar de singulars actes? Com per la molta virtut sua són stades vençudes moltes batalles en França e en Ytàlia e en moltes altres parts, e deliurà la comtessa del Bel Star, la qual lo marit ab tres fills la incriminaven de adulteri. E volent executar la dita senyora per cremar-la —que la ligaven en un pal e lo foch aparellat entorn—, en Guillem de Varoych s’i encontrà e anà cuytadament al rey que era allí present, qui feÿa executar aquesta cruel sentència, e dix-li:
–Senyor, vostra altesa faça apagar lo foch, que yo vull per batalla deliurar aquesta senyora, car a gran tort és incriminada e ab defalt de justícia la voleu fer morir.
E lo marit se féu avant ab los tres fills e dix:
–Cavaller, no és ara hora de vós defendre aquesta mala dona, mas aprés que ella serà morta, axí com mereix, yo us respondré o per armes o en la manera que volreu.
Dix lo rey:
–Lo comte diu molt bé.
Com en Guillem de Varoych véu tanta inhumanitat del rey e del marit e fills, tirà l’espasa e donà al marit tan gran colp al cap que mort lo mès per terra. Aprés cuytà devers lo rey e de un colp li levà lo cap. E cuytà per los fills e féu-ne morir los dos, e l’altre fogí, que no·l pogué aconseguir. E moltes gents per la mort del rey eren contra ell, e lo valerós cavaller féu tant ab son sforçat ànimo que entrà dins lo cèrcol del foch que li havien fet entorn e taillà la cadena que la comtessa ligada stava. Com los parents de la comtessa veren lo gran sforç del cavaller que l’avia liberada de mort, molts anaren en sa ajuda e per bella força la tragueren de mig de la gent e la se’n portaren en un monestir de monges, hon stigué allí molt honradament. E ans que partís de allí, lo comte de Varoych la féu tornar dins la ciutat a la comtessa ab voluntat de tot lo poble, e li restituhiren tot lo comdat.
E partint-se de la ciutat lo valerós comte de Varoych, anant per son camí, se diu que trobà un gran leó qui se’n portava una criatura e, per la molta gent qui·l seguien, no·s gosava aturar per menjar-la. Com en Guillem de Varoich se véu davant lo leó ab l’infant chich que portava, devallà del cavall molt prest e tirà la spasa. Lo leó, qui·l véu que venia devés ell, lexà la criatura e anà devés ell, de què molts volen dir que entre los dos agué una brava batalla que·s vengueren abraçar, e adés era la hu alt e adés l’altre baix, e·s feren moltes nafres. A la fi lo comte sobrà de força lo leó e matà’l, e pres la criatura en los braços —que encara mamava— e lo cavall per la regna, e anà a peu devés la ciutat, que tant nafrat stava que no podia cavalcar. E axí caminant trobà la mare ab molta gent qui venia seguint lo leó e reté’ls l’infant.
E ara poch temps ha que los moros havien conquistada la major part de Anglaterra, hon lo rey fon deposat; e per ell ésser tan virtuós cavaller alsaren-lo rey, e combaté’s cors per cors ab lo rey moro e vençé’l e matà’l dins lo camp. Aprés, ab la sua victoriosa mà, féu morir infinida morisma, no volent-ne pendre negú a merçé, e per la sua molta virtut tragué de captivitat a tots los cristians de la illa de Anglaterra e restituhí al primer rey la corona e la senyoria del regne. Moltes altres honors que s’à sabudes percassar, les quals lo dia no·m bastaria per a recitar-les.
L’ermità, per no fer demostratió que ell fos aquell, féu principi a tal parlar.