La nit que la virtuosa reyna de Feç arribà en Contestinoble, la princessa volgué que dormís ab ella perquè poguessen parlar a lur plaer. Com se foren meses en lo lit, la princessa féu principi a tals paraules:
–Virtuosa germana e senyora mia, molt és stada la mia ànima en tot aquest temps de la vostra absència atribulada, e açò per moltes rahons, les quals per scriptura expremir no·s porien. E en special per vós, a qui amava sobre totes les dones e donzelles del món, com viure sens vós me era impossible; e majorment com pensava que, per causa mia e per servir-me, tenia crehença que éreu morta en la cruel mar de mort tan spantable; e considerant la causa per què, ço és, per la gran crueldat de Tirant, qui se era partit de mi sens dir-me res, ignorant yo la causa del seu desdeny. E com cascuna hora del dia en la mia fantasia se representàs la sua fingida amor ésser tal, venia en l’estrem de la mort, desijant més morir que viure en tan penosa vida, puix me veÿa separada de aquelles persones qui eren restauració de ma vida e repòs del meu delit. Los meus ulls daven abundants làgremes, ab dolorosos sanglots e sospirs, lamentant la mia desaventura. E planyent deplorava lo gran dan e perdició que·s seguiria, per l’absència de Tirant, de la magestat de l’emperador, pare meu, e de tot l’imperi, e de mi, desaventurada, que fos posada en captivitat en poder de infels e per ells desonrada e ésser atesa als derrers térmens de ma desolació. Majorment, com pensava que yo hagués fallit contra lo valerós Tirant, ni haver-lo tant agreujat ni ofés en alguna çosa que fos suficient premi de tant de mal que se’n podia seguir. Açò feÿa aumentar la mia dolor, pensant quant era gran la desaventura mia e la mia ignoscència.
Emperò, tostemps recorrent a la magestat de aquella qui és Mare de pietat misericorde, qui jamés fall als qui devotament la invoquen, me posí en lo monestir de les devotes menoretes, stant en contemplació contínua, suplicant a la Mare de Déu, senyora nostra, me trametés l’àngel de consolació, qui l’ànima e lo cors me aconsolàs, e hagués pietat del vell emperador, que en sos darrers dies no·s ves catiu ni despossehit de l’imperi. E la misericorde senyora, havent compassió de la nostra afligida vida, ha’ns tramés la superabundant gràcia del seu inmens Fill, més copiosa que lengua humana no sabera demanar.
E tinch molt gran consolació com a vós, germana mia, ha volgut tant prosperar, que és la cosa que la mia alegria més aumenta. E reste molt obligada a la molta virtut del valerós Tirant, que en absència mia sia stat en recort dels servidors meus. E suplich-vos, germana e senyora de mi, fer-me gràcia significar-me quina fon la afortunada causa que yo tant hagués ofés al virtuós Tirant, que ab tanta crueldat se partís de aquella qui l’amava més que a la sua vida, com sabeu que jamés pensí en cosa que fos contra voluntat sua, ni menys de paraula li diguí sinó paraules de amor e consolació, com aquell qui tenia la mia ànima cativa e l’amava en strem com a persona digna de possehir la mia delicada persona, car tenia verdadera crehença que lo seu amor no fos menys envers mi que causa neguna bastàs voler-me axí enujar. E crech que u manlevà, que de hun tan magnànim e virtuós cavaller, passant e excel·lint a tots los altres de bondat e gentilesa, no és de presumir que en ell se pogués causar tanta ingratitut.
Emperò, la sperança que en vós, germana e senyora mia, tinch coneguda, me aconsola, com pens que en lo passat temps éreu sustentació e aument de ma vida. Ara molt més tinch confiança de la vostra molta virtut, per mi ja sperimentada, que dareu fi a la mia atribulada pensa foragitant de mi les passades temors, e atényer seguretat manifesta de amor verdadera. E no penseu que sia en lo punt que era com me dexàs, que amor me ha tant subjugada que no stich en degun recort, e tinch fantasia que si prestament yo no veig lo meu Tirant, molt poca serà la mia vida.
E donant fi la excelsa senyora a les sues piadoses paraules, llançant dels seus ulls abundoses làgremes, gemechs e sospirs, fahent de si hun desmoderat comport, la virtuosa reyna la confortà ab les sues agraciades paraules de consolació. E com la princessa fon tornada en son recort, la reyna féu principi a semblants paraules.