–Certa cosa és a la tua molta saviesa, gran capità, cavaller e senyor, e deu-se benignament considerar, en les semblants batalles o exèrcits la perdició sdevenidora de innumerables persones. E ja molt més se deu presumir en lo present camp, que és aparellat fossar per a molta cavalleria. Si segons la nostra humanitat volràs obrir los ulls de ta gran senyoria, veuràs contemplativament aquest gran riu, mudat de color, sobrepujar del pont les altes arcades lo corriment de la humana sanch que sens dubte en cascuna de les parts scampar s’espera. E si scoltes atentament, sens brogit de crueldat, poràs hoir los gemechs, plants e crits de les mortals ferides dels vençuts combatents, que pujant als cels, als inmutables planets presenten novella pietat. Tals pensaments y paraules no fan ofensa a nostres forts e bel·licosos coratges, mas ennoblexen los virtuosos ànimos de, semblants a tu, magnànims cavallers.
Donchs, per scusar tanta inhumanitat, nosaltres, embaxadors de nostre senyor lo soldà y del Gran Turch, venim de part de aquells a la tua bella presència per saber la deliberada intenció de ta senyoria en aquest negoci, demanant-te, si plasent te serà, pau e treva per a temps de tres mesos o més. E si volrà la tua liberal e gentil condició pau final a cent e hun any, seran molt contents ésser amichs dels teus amichs e enemichs dels teus enemichs ab tota bona germandat, pau e confederació e liga. E fet açò, buydaran l’Imperi Grech, restituint a la tua subjugació o capitania totes les ciutats, castells, viles, forces e terres qui són dins los térmens de la Grècia. Encara, restituiran en sa desijada libertat tots los presoners crestians detenguts en nostre domini e faran qualsevol altra rahonable sotsmissió sens molt prejudicar la honor de lurs grans senyories, ab les quals discordar o desavenir, si t’aparelles, sia certa la tua industriosa ventura que, sens tarda, de cruels y animoses armes li serà feta enujosa experiència.
E donà fi a son parlar.