–No deu ésser permés per art de cavalleria a negun cavaller, per vilà que sia, que dega retre mal per mal. Quant més deu guardar lo cavaller virtuós de ofendre l’art de cavalleria e de gentilea Car més honor se fa lo qui perdona a son enemich que aquell qui·l mata, e majorment com l’enemich és tal e tant virtuós que en lo mal que ha fet no tinga culpa, per mantenir bona querella, car tal home com aquest rey és axí virtuós en tots sos actes, segons fins ací per speriència se mostra. E encara que haja mort lo rey, ton senyor, no·n sies admirat, com ell fins ací haja feta la guerra molt justa e ab gran rahó. E si per sos peccats lo rey és mort, segons per la senyoria tua só informat, e noresmenys ne tinch major notícia, car en aquell cars, com yo fuy tramés a ell per embaxador, no·m fos tan alargat de parlar, ell no m’haguera referida la sua justícia. Ara, puix sé que ab justa causa ell feÿa la guerra, Déu ha pagat a ton senyor segons sos mèrits.
E si la fortuna ha portat aquest rey en nostres mans, per ésser jove de XXII anys deu-li hom lexar complir la sua virtuosa vida. E és pròpia cosa e necessària als cavallers sobre los seus gloriosos actes, perquè·s disponguen a fer senyalades coses, car les virtuts conserven la excel·lència del stament universal. E prech-te, senyor, que·t plàcia no voler que aprés de tan singular victòria se faça crueldat en dona, majorment en sanch real, car les dones són exemptes de tots los perills de les batalles e de crueldat, e açò deuen molt squivar los hòmens victoriosos qui volen senyories conquistar, car neguna dona no és merexedora de mort si donchs no cometia adulteri, segons en la Santa Scriptura, en la ley vella era acostumat. E sab bé la senyoria tua que reyna sens culpa mort no merita. E tant com lo món duràs, de ta senyoria e de mi seria manifestada la veritat de la malesa que cometríem en gran dejecció de nostra honor e fama.
E no plàcia a Déu que per béns ni per senyories yo sullàs les mies mans en sanch de dona de honor ni menys hi consentís, com no sia obra de cavallers e, en especial, de aquells qui en la honor volen mirar, sperant glòria de lurs actes. E la tua senyoria, per ésser capità sobre tots los capitans e venir de tal part, e home de tan singular disposició, tenir desig de fer crueldats Com sies tan virtuós, no·s pertany de tu, perseguint com a cavaller lo que començat has, car en los teus actes tostemps hi deus mesclar amor e pietat, e restar-te’n ha per a sempre glòria e honor e inmortal memòria.
Tantes rahons dix Tirant al Capdillo que li féu conéxer lo gran defalt que volia fer e menyscapte en la honor de cavalleria e en dan seu. Aprés dix Tirant:
–Lo millor consell que podem tenir és que hajam en poder nostre lo rey e la reyna, puix tenim ja tots los cavallers de la cort sua.
Anaren a la torre maestra e lo rey dar no·s volia si no li aseguraven vida e membres. Tenint-se ja per mort, pensant que puix havia mort lo rey que tal se farien d’ell e planyent-se, feÿa en si grans lamentacions.
–Ara —dix Tirant— lexem-lo star, car la fam li farà fer prestament la rahó. E posem en bona custòdia aquests altres cavallers.
Regonegueren tot lo castell e trobaren-lo fornit de moltes vitualles, ço és, de mill e de forment, dacça e panís per a set anys, ab una lúcida font d’aygua qui de la penya sortia.
Venint la nit, lo rey, tenint gran pietat de la reyna, cridà de una finestra poqueta qui era dins la torre e dix:
–Puix gràcia en vosaltres no puch trobar, vull abandonar los vius e enseguir les virtuts. ¿Qual de vosaltres és cavaller a qui·m puga dar a presó?
–Senyor-dix Tirant—, yo veig ací lo Capdillo-sobre-los-capdillos, lo qual és cavaller molt virtuós.
–No —dix lo rey—, mas assegura’m fins que t’haja fet cavaller. Aprés yo·m posaré en ton poder.
–Senyor —respòs Tirant—, yo só stat creat cavaller de mans del més poderós rey; e més virtuós que sia en tota la crestiandat, ço és, lo rey de Englaterra, qui per sola virtut florex en lo món sens que no ha par. Car, axí com la luna té més claror que totes les steles, axí aquest rey excel·leix de virtuts a tots los altres reys de la crestiandat. E per ço yo no poria ésser fet dues voltes cavaller.
Lo rey conegué bé que aquest era lo embaxador qui tant ab ell parlat havia. Dix-li:
–Tu qui est stat tramés a mi per embaxador, asegura’m la vida per ço que puxa fer actes de cavaller e de rey coronat.
E Tirant, responent, dix:
–La vida tindràs segura hun mes aprés que·t sies mès en mon poder. E de açò yo·t done la mia fe.
Lo rey ho tingué en tan gran stima com si l’hagués mès en franca libertat e, devallat de la torre, obrí la porta e posà’s en lo lindar ab la spasa en la mà e dix, ab ànimo sforçat de cavaller, paraules de semblant stil acompanyades.