Axi com cell / qui desija uianda

per appagar / sa perigllosa fam

e ueu dos poms / de fruyt en un bell ram

e son desig / egualment los demanda.

nol complira / fins part haia'legida

si quel desig / uers l'un fruyt sedecant

axi ma pres / dues dones amant

mas elegesch / per hauer d'amor uida

Sicom la mar / se plany greument e crida

com dos fors uents / la batten egualment

hu de leuant / e laltre de ponent

e dura tant / fins lun uent la iaquida

sa força gran / per lo mes poderos:

dos grans desigs / han combatut mapensa

mas lo uoler / uers un seguir dispensa

yol uos publich / amar dretament uos.

Eno cuideu / que tant ignocent fos

que no uehes / uostr'·auantage gran,

mon cos no cast / estaue congoxan

de perdre llo / quil, era delitos

una raho / fon, ab, ell de sa part

dient qu'n ell / se pren aquest'amor

sentint lo mal / e lo delit maior

si quel content / cascu pot esser fart.

Lenteniment / a parlar, no uench tart

e planament desfeu, esta raho

dient aquel cos / ab sa compleccio

ha tal amor / com un lop ho renart,

que lur poder / d'amor es limitat

car no es pus / q'un apetit brutal

e si l'amant / ueureu dins la fornal

no sera plant / e molt menys defensat.

Ell es qui uenç / la sensualitat

si be no es / enell prim mouiment

en ell, esta / del tot lo jutjament

sclaua's diu / sua la uoluntat

qui es aquell / qui en contra dell reny

que uoluntat / per quil fet se'xecuta

l'attorch senyor / e si ab ell disputa

ala perfi / se, guia per son seny.

Diu mes auant / al cos ab gran endeny

uanament uols / e uans son tos desigs

car dins un punt / tots delits son fastigs

romans ne llas / tots jorrnsneprens enseny

ab tu mateix / delit no pots hauer

tant est grosser / qu'amor non es seruit

uolenteros / acte de be es dit

e d'aquest be / tu non sabs lo carrer

Si be complit / lo mon pot retener

per mi es l'hom / ental sobiran be

e qui sens mi / esperança soste

es foll, ho pech ho terrible grosser

ay tant com es / lentaniment pus clar

es gran delit / lo que per ell se pren

sottil art es / lo sottil pensamen

qui de fins pasts / noljaqueix endurar

~: Tornada:~

Plena de seny / no pot Deu, ami, dar

fora deuos / que descontent no camp

tots mos desigs / sobre uos los escamp

tot es dins uos / lo quem fa desijar.

Torna a l'index de poemes