–No·m comporta la sanch ni la amor que, en veure la vostra persona, los meus ulls puguen retenir aquelles làgremes que lo meu piadós cor plorar no cessa. Gran alteració y moviment de dolor me ha portat la vostra presència, per los manifests senyals de tristor, treballs y afanys que en vostra cara se demostren, los quals, puix per mi ab tanta virtut y paciència los haveu sostenguts, humilment vos demane me vullau perdonar. E ab tot que a nostre senyor Déu sia stat plasent, per los meus defalliments, a vós e a mi punir e donar penitència, emperò, no desconfiant jamés de la sua infinida potència y misericòrdia, ara de novell goig nos alegra, havent-nos donat gloriosa victòria, recuperació de l’imperi e libertat vostra, que per a mi és molt cara y de major contentació, ab tot que la liberació dels altres ensemps no menys me delita. Alegrau-vos, donchs, cosín germà, que viva és la duquessa e molt vos saluda. Preniu aquesta letra que la sua honestat vos envia.
Respòs lo duch, destil·lant los seus fondos ulls amaríssimes làgremes:
–Senyor Tirant, no és de menor alegria la vostra vista que fon la venguda del nostre Redemptor als catius presoners e antichs pares nostres detenguts en lo baix purgatori. Tant han cridat les nostres doloroses veus que han pogut arribar a les vostres orelles. Bé siau vengut, cosín germà senyor, novell goig y singular delit de la nostra plorosa vista Vós sou lo exalçament de la santa fe, vós sou la glòria y reparació dels crestians, vós sou la nostra vida y lo tresor de nostre rescat. Vós haveu ubertes les nostres fosques presons y haveu romput les nostres forts y stretes cadenes. Los treballs y afanys passats no són alguna cosa en comparació de tant descanç e consolació com de present nos haveu presentada. De ara avant, si per vós, senyor, havem a soferir alguna fatiga, no pot ésser que no·ns delite, puix al servey vostre s’esguarde, qui sou la fi y terme de nostra benaventurança.
Legí lo duch la letra de sa muller, la qual en la següent forma scrita se mostrava.