CAPÍTOL CCCCLIII

LA CRIDA QUE L’EMPERADOR FÉU FER APRÉS QUE HAGUÉ SPOSADA SA FILLA CARMESINA

Ara hojats què us fan a saber de part de la sacra magestat de nostre senyor l’emperador: Com sia cosa manifesta a tots los súbdits de la imperial corona les grans cavalleries e actes dignes de memòria de l’animós capità e estrenu cavaller Tirant lo Blanch de Roqua Salada, per lo qual tot l’Imperi Grech ha rebut, no solament subvenció, socors, favor y contínua defensió y adjutori, mas encara liberació e deliurament de tanta opressió, perill evident e certa captivitat. Ha rebut, encara, aument y ampliació la corona, honor y exalçament e grandíssim repòs, pau, abundància, riqueses e, finalment, inestimable goig e desijada glòria. Per les quals coses, fetes a honor de Déu e a útil molt gran de la imperial senyoria, com los treballs e forces de cors e de ànima sien stats grandíssims sens comparació, e les coses de virtut no deuen passar sens deguda remuneració, havia delliberat la imperial bondat e liberal senyoria, de vida sua, renunciar al sobredit famós capità e magnànim cavaller l’imperi e deguda senyoria, remuda per la sua presència e stuciosa cavalleria, lo qual, no volent-ho acceptar en desert de la benignitat del senyor emperador, per honor de la antiga vellea y meréxer de la sua gran senyoria, és stat content acceptar sols la successió, com és notori a vosaltres, pobles benaventurats, l’esposalici de la il·lustríssima e crestianíssima princessa ab aquell qui és certa sperança de tota prosperitat y glòria nostra.

E axí ha deliberat, e notifica, mana, intima l’altesa de nostre gran senyor l’emperador, a tots en general e a cascú en special, que de present hajau, tingau, honreu e reputeu per digníssim succeïdor e cèsar de l’Imperi Grech, y sdevenidor emperador de vosaltres, al present claríssim príncep y excel·lent capità Tirant, aprés los benaventurats dies de la sua antiga senyoria.

E perquè de açò és certa la sua predita grandíssima senyoria vos alegrareu e a la divinal Magestat fareu infinides laors e gràcies, ab veu de pública crida ne fa present a les vostres generals audiències, a fi que negú no puga ignorància al·legar e aprés no digau que no us ho han notificat.

Respongueren tots a una veu:

–¡Vixca la celestial e angèlica bondat de l’emperador, e vixca lo novell cèsar de l’Imperi Grech! ¡Honor, manteniment y glòria!

Capítol següent

Índex

Capítol anterior