Com lo virtuós e magnànim capità fon junt en lo port de Contestinoble e la popular gent saberen que Tirant venia ab tan gran triümpho portant presos los majors senyors qui eren de tot lo poble morisch, foren los més contents hòmens del món e donaren infinides laors e gràcies a la divina clemència, qui·ls havia liberats de tant de mal que passat havien e de molt més que·n speraven en l’esdevenidor. E tot lo poble corria a la mar per veure los presoners. Foren aquí ajustades infinides gents, axí hòmens com dones, e cridaven ab multiplicades veus:
–¡Vixca lo benaventurat capità! ¡Déu lo prospere e li aumente la vida, qui·ns ha liberats de tanta captivitat e misèria!
Tirant no volgué exir de les galeres fins que l’emperador hi tramés Ypòlit acompanyat de molts cavallers. Com Ypòlit fon dins la galera hon Tirant era, dix-li semblants paraules:
–Mon senyor, la magestat del senyor emperador me tramet a vostra senyoria e prega-us que vullau exir en terra.
Dix Tirant que era content de complir lo que li manava. Prestament, lo virtuós capità féu acostar les galeres en terra e lançaren les scales. E Tirant féu exir tots los presoners ab ell. Com foren en terra, trobaren aquí tots los oficials e regidors de la ciutat, qui·ls reberen ab grandíssima honor e reverència que feren a Tirant, e ell féu molta honor a tots. Partiren tots ensemps de la mar e anaren al palau de l’emperador, e tota la popular gent qui·ls seguia.
Com foren en la gran plaça del palau, veren l’emperador alt en lo cadafal, asseyt en la imperial cadira, ab la emperadriu a la part sinestra, asseyta en son siti, e la princessa asseyta a la dreta part de l’emperador, emperò pus baix, hun poch, en senyal de succeïdora de l’imperi; la qual se era devisada en semblant forma: de un brial de domàs groch, les obres del qual eren perfilades per art de molt subtil artifici de robins, diamants, safirs e maragdes, qui lançaven molt gran resplandor, e la ampla cortapisa stava sembrada de perles orientals, molt grosses, de fulles e flors de verts smalts qui admirar feÿen als miradors. En lo seu cap no portava res, sinó los seus daurats cabells ligats detràs e solts e scampats per les spatles, ab hun fermall al front, ab una taula de diamà tan gran e de tanta resplandor que la sua cara se demostrava més angèlica que humana. E portava en los pits, la excelsa princessa, hun reluent robí de inestimable vàlua, lo qual del seu coll hun fil de molt grosses perles sostenia. E sobre lo devisat brial, una mantilla a través lançada de vellut negre, tota sembrada de perles molt grosses qui·s mostraven en molt artificiosa obra.
Com lo virtuós Tirant ab los presoners foren en vista de l’emperador, tots donaren dels genolls en terra. Aprés, feren la via del cadafal hon era l’emperador. Com foren dalt, feren altra molt gran reverència e Tirant se posà primer.
Com fon davant l’emperador, lançà’s als seus peus per voler-los-hi besar, e l’emperador no u consentí, mas pres-lo del braç, levà’l de terra e besà’l en la boca, e Tirant li besà la mà. Aprés lo soldà se agenollà davant l’emperador e besà-li lo peu e la mà. E lo Turch e los altres gran senyors feren per semblant. L’emperador los rebé ab molt gran humanitat mostrant-los la cara molt afable, e manà que·ls fessen passar en l’altre cadafal. E axí fon fet.
Posaren de continent les taules e feren seure cascú per orde, segons son grau. L’emperador volgué que Tirant menjàs en la sua taula e menjaren tots cinch: lo emperador e la emperadriu, la princessa e Tirant e la reyna de Feç. E cascú en son plat e ab son trinchant davant cascú. E féu seure Tirant davant la princessa. Servia de majordom Ypòlit. L’emperador manà que los presoners fossen servits ab gran honor y molt reverits: per bé que fossen infels, eren hòmens de gran dignitat e senyoria. E fon fet molt bé e ab gran abundància de viandes precioses e vins de diverses natures, que ells n’estaven admirats e deÿen que millor pràtica tenien los crestians en lo menjar que no los moros.
Com foren dinats, Tirant demanà licència a l’emperador per anar al camp dels moros per fer-los passar en la Turquia, e l’emperador fon content. E obtesa la licència, Tirant pres comiat de la emperadriu e de la princessa e anà’s a recullir en les galeres. E féu la via del stol, qui stava davant lo camp dels moros.
Com l’almirall véu venir a Tirant, féu tocar les trompetes e anafils e clarons, e ab grans crits, saludaren al capità. E l’almirall passà a la galera del capità e dix-li:
–Senyor, ¿què mana la senyoria vostra?
Respòs Tirant:
–Feu acostar totes les fustes a terra e passaran tota la morisma en la Turquia.
E l’almirall dix que faria son manament. Tornà-se’n l’almirall a la sua galera e féu senyal a totes les fustes que s’acostassen en terra, e fon fet molt prest. Tirant féu posar en terra hun cavaller que portava del soldà e aquest dix als moros que pujassen segurament en les fustes e passarien en la Turquia.
Los moros, com aquells qui altra cosa no desijaven per la molta fam que tenien, ab gran cuyta se reculliren, e lexaren los rocins e los arnesos ab les tendes parades ab tota la roba.
Com les fustes foren carregades de moros, posaren-los en terra, car era molt prop, que no havien a travessar sinó lo braç de Sent Jordi, e tornaren per més. E podeu pensar quanta gent podia ésser, que quatrecentes e tantes fustes, entre naus e galeres e altres fustes, ne feren deu viatges.
Com los del camp de Tirant saberen que tots los moros eren fora, cuytaren qui més podia per haver part de la roba. Los de les fustes, qui hagueren acabat de passar los moros, isqueren en terra e encara foren a temps de haver part de la roba, car se podia dir ab veritat que aquell camp era lo més rich que per ventura en lo món sia stat jamés, car havien pres tot l’Imperi Grech, e robat, e tot ho tenien aquí. E féu-los mal profit. E aquells qui·s trobaren en aquell robo foren richs per tota lur vida.
Com lo camp dels moros fon robat, Tirant manà a tota la gent que se’n tornassen al seu camp, e axí u feren. Sol se aturà lo rey de Sicília e lo rey de Feç, ab alguns altres barons qui volien fer reverència a l’emperador. E partiren del camp dels moros, e per terra anaren a la insigne ciutat de Contestinoble. E les fustes, navegant, vingueren al port de la ciutat ja dita.