En la nit recità Tirant a la princessa stesament tots los infortunis e persecucions que havia passades per causa de la sua amor. En aprés, li recità ab grandíssim plaer la prosperitat e victòria sua, axí per orde com li eren seguides les adversitats e, axí ordenadament, les conquestes e triümphos. Mas, a la fi, li significà que de res tant no·s tenia per molt gloriós com de haver conquistada la sua il·lustríssima persona.
Noresmenys, la princessa, quasi resuscitada e tornada en sos primers sentiments, cobrat lo sforç e passada la dolça fellonia, recità a Tirant lo discurs, vida y stil que tengut havia durant la absència sua e com jamés, durant aquest temps, fon vista riure ne alegrar-se de cosa deguna. Apartada de tots delits, retreta en contínua oració, per la sua amor en religió posada, sols subjugada a la sua ordinació, havia pogut sostenir lo seu ésser fins que de la sua venguda li portaren alegra y novella embaxada. Moltes altres rahons y delicades paraules fornides de enamorats sospirs passaren, y, ensemps parlant, moltes vegades conegueren de libidinosa amor los efectes.
La reyna, qui portava lo pes de aquest negoci, vehent que lo dia se acostava, pensà que los qui se amen, com aconseguexen algun delit, pensen en res qui·ls puixa noure. Levà’s cuytadament del lit e anà hon eren los dos amants e dix-los que, puix la nit era stada bona, que Déu los donàs lo bon jorn. E ells lo y reteren molt graciosament. E trobà’ls que jugaven ab alegria molt gran, mostrant tenir molt gran contentació la hu de l’altre. La reyna dix a Tirant:
–Senyor de l’Imperi Grech, levau de aquí que ja·s fa dia. Perquè no vista vostra mercé és mester que us ne aneu lo més secretament que pugau.
Al virtuós Tirant fóra stat plasent que aquella nit hagués durat hun any. E moltes voltes besant a la princessa, la suplicà que fos de sa mercé li volgués perdonar.
Respòs la princessa:
–Mon senyor Tirant, amor me força de perdonar-vos ab condició tal que no·m sia tarda la vostra tornada, car viure sens vós me és impossible, que ara sé què és amor, que de primer no u sabia. E puix a força d’armes me haveu feta cativa, no·m denegueu lo socors, car ma vida, ma libertat e la mia persona d’ací avant no tinch per mia, puix, havent-la perduda, de vós la he cobrada. E ara la prench en comanda ensemps ab la glòria de la sdevenidora victòria, per la qual yo sola me alegre perquè més honrada e major sia la senyoria vostra, que de cosa que més stime vos he fet senyor.