Acabant de parlar lo rey de Sicília, tots los altres prínceps e barons dreçaren les paraules lurs al rey de Feç, suplicant-lo volgués per tots parlar, confermant e aprovant tot lo que per lo rey de Sicília era stat dit. E posat silenci en lo consell, aprés hun poch spay se levà lo rey de Feç e dix tals paraules en semblant stil:
–Contínua speriència de greus mals e treballs moltes voltes demostren com se deu hom guardar de aquelles coses que rahonablement noure porien, e de les coses ben fetes e ab deliberació tart ve lo penediment. E per ço, capità virtuós e senyor, a mi no fretura replicar en les coses que per vostra senyoria són stades ben vistes e ben dites, mas, per tant com per les senyories de aquests magnànims senyors, per lur molta virtut me han volgut dar càrrech que fes la resposta per tots, considerada la brevitat del temps que·s mereix en retre la resposta als embaxadors, no vull més dir per no tenir prolixitat sinó que loe e aprove la resposta feta per la senyoria del rey de Sicília, qui és que serà molt ben fet que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, a fi que vostra senyoria reste sens càrrech e nosaltres, per ço com los fets són de gran importància e és la fi de tot son bé o mal; en lo qual tots nosaltres havem a participar, e vostra mercé no restaria sens culpa. E yo, ab veu de tots aquests senyors e germans meus, vos conselle que prestament hi trametau vostra embaxada, perquè pus prest se puga retre resposta als embaxadors del soldà e del Turch.
E féu fi a son parlar.
E lo virtuós Tirant dix que u posaria en execució. E axí·s partiren e tornà cascú en son aleujament.